El segle XVIII: entre Espanya i la Gran Bretanya
La posició estratègica de Menorca dins la Mediterrània va despertar molt interès entre les grans potències militars: britànics, francesos i espanyols es disputaren el control de l'illa ocupant-la en diverses ocasions. La dominació britànica va ser la més llarga, deixant la seva empremta en l'urbanisme, l'arquitectura, la cultura i la llengua. El governador Richard Kane fou l’artífex de grans reformes, com la construcció d’un camí que travessava l’illa, apte pels moviments militars.
El port de Maó va agafar molta embranzida: es construïren grans infraestructures de defensa i es milloraren els serveis. L'efervescència del comerç del port va atreure a mercaders i naviliers britànics, grecs, italians, etc. Es va crear una nova activitat marítima molt lucrativa, el corsarisme. Els corsaris saquejaven naus enemigues amb permís dels governs.
En aquesta època la població va arribar als 30.000 habitants; la majoria formaven part de la pagesia i la menestralia. A Maó aparereix una nova classe social, la burgesia, enriquida amb el comerç del port, i que disputarà el poder de la noblesa tradicional de Ciutadella.
L’arribada de la Il·lustració va generar una gran influència en la política i la cultura de l’illa amb referents com el pintor Pasqual Calbó Caldés i el grup d'il·lustrats conegut com a Societat Maonesa. L'illa es va convertir en l'exponent del floriment català escrit del segle XVIII, i es va continuar utilitzant a l’administració. Els britànics també varen respectar la continuïtat de la religió catòlica, malgrat les divergències entre els anglicans i la diòcesi menorquina.