En l'òrbita de Roma i el primer cristianisme (segles I -X)
La fi del món talaiòtic va arribar amb la conquesta romana el 123 aC, fet que va significar la desaparició de les comunitats indígenes en poques generacions. Menorca va entrar dins l'òrbita romana adoptant un nou ordre polític i administratiu, una nova llengua, el llatí, i una nova religió.
La seva integració en les rutes comercials romanes va propiciar el creixement de noves poblacions entorn dels ports de Mago (Maó), Iamo (Ciutadella) i Sanisera (Sanitja), un campament militar situat al nord. Amb l’Imperi romà, Menorca es va integrar a la província Tarraconense i les ciutats de Iamo i Mago esdevingueren municipis al 73/74 dC.
Amb la desintegració de l'Imperi romà a partir del segle V, Menorca va quedar sota la influència vàndala i bizantina, moment en què l'arrelament del cristianisme ja era ferm, tal com evidencia la construcció de basíliques per al culte religiós.
A partir del segle VI, els diversos conflictes a la Mediterrània i la desintegració del poder bizantí va deixar a les illes indefenses davant les incursions de pirates, normands i musulmans.