Menorca en el segle XIX

El 1802 Menorca va tornar a la sobirania espanyola mitjançant el Tractat d'Amiens. La crisi de 1820, desencadenada amb la prohibició d’importar blat estranger va acabar amb la prosperitat econòmica, ferint de mort les activitats comercials del port de Maó. La construcció naval també va entrar en decadència amb els nous canvis tecnològics del vaixell de vapor. Amb la prohibició del corsarisme, alguns es varen iniciar en una nova activitat molt lucrativa: el comerç negrer.

El 1835, les velles universitats se substituïren pels ajuntaments constitucionals i la desamortització eclesiàstica va reduir dràsticament el paper de l'Església.

La gran crisi econòmica d'entre el 1820 i 1840 va provocar una forta onada migratòria cap a l'Alger, minvant a una quarta part la població de l'illa.

A partir del 1850, amb la industrialització es dinamitza l'economia amb el sector del calçat, el teixit o les bosses de plata consolidant la burgesia, amb inquietuds culturals i científiques. Amb les fàbriques va sorgir una nova classe social, el treballador i treballadora industrial. Tanmateix, el camp no es va tecnificar i la pagesia va continuar amb l'explotació de la terra amb poques transformacions.