Sota l'Imperi dels Àustria (segles XVI-XVII)
Sota el control de la Monarquia hispànica, Menorca es va convertir en motiu de disputa amb l’Imperi otomà. Per protegir l’illa es va crear un sistema de torres de vigilància al llarg de la costa.
L’illa va patir diversos assalts turcs, que són recordats com un dels episodis més cruents de la nostra història: l’assalt turc del 1535, on Barba-rossa i el seu exèrcit varen saquejar Maó i capturar més de 800 persones. El 1558, recordat com l’Any de sa Desgràcia, Ciutadella va patir el pitjor saqueig de l’exèrcit otomà, aquesta cop comandat per Pialí Baixà. Es varen deportar 4.000 esclaus a Constantinoble.
L’illa es va fortificar de nou per ordre del rei Carles I: la fortalesa de Sant Felip a la bocana del port de Maó, noves murades a les principals poblacions i noves torres a les bocanes del port de Ciutadella i Fornells.
Malgrat les epidèmies i atacs turcs, augmentà la població de Menorca i es reactivà la economia, sobretot del comerç exterior. El port de Maó va ser cabdal en la recuperació i l’impuls urbanístic del llevant de l’illa. Aquesta prosperitat va afavorir el creixement de nous nuclis urbans i l’edificació de convents i cases senyorials, sobretot a Ciutadella.
