La prehistòria: els primers pobladors i la Cultura talaiòtica
L’arribada de les primeres persones fa uns 4.300 anys va suposar importants canvis en la nostra illa. Arribades del nord-est de la península Ibèrica transportaren, en les embarcacions, animals i llavors per dedicar-se a l’agricultura i la ramaderia. Enterraven als seus difunts a dòlmens, els edificis conservats més antics, i a coves.
Entorn el 1600 aC algunes comunitats s’organitzaren en poblats en cases construïdes amb grans pedres: les navetes d’habitació. La seva economia domèstica es basava en l’explotació dels recursos naturals de l’illa. Coneixen la metal·lúrgia del bronze, explotant algunes petites mines de coure i produint eines i ornaments.
La Cultura talaiòtica
Fa uns tres mil anys, la societat illenca va iniciar nous canvis socials i econòmics que donaren pas a la cultura talaiòtica. Apareix una nova arquitectura, el talaiot, un edifici públic de gran valor simbòlic que vertebra el territori però també els poblats. L’arribada de nous productes singulars i exòtics i la centralització de la gestió dels aliments comporta la creació de classes socials.
En el món dels morts, aparegueren nous espais funeraris com coves murades, naturals o edificis monumentals com les navetes d’enterrament i noves cerimònies, com el ritual dels cabells.
A partir del 550 aC, Menorca es va obrir de ple a la Mediterrània participant del comerç marítim i dels grans conflictes internacionals entre cartaginesos i romans. Menorca va proveir els seus exèrcits amb mercenaris baleàrics: els foners, grans experts en el tir en fona. Per defensar els poblats es construïren murades imponents.
La nova societat era més jerarquitzada i l’economia es basava en el camp tot i diversificar-se amb l’arribada de nous productes. També va incorporar cultes forans en els nous recintes de taula, santuaris que ocuparen un lloc central al poblat.
El setembre de 2023 la UNESCO declara la Menorca Talaiòtica Patrimoni Mundial.