La conquesta cristiana i la baixa edat mitjana (segles XIII-XV)
La conquesta del rei Alfons III el 1287 va suposar un nou canvi de model econòmic i administratiu amb una societat de tipus feudal. L’illa es va repoblar amb gent procedent de diversos territoris que formaven part de la Corona d’Aragó.
De les alqueries i rafals es va passar a les cavalleries, grans propietats, amb la condició de tenir un cavall per defensar-la, i el cens emfitèutic que s’aconseguia un tros de terra mitjançant el pagament d’un cànon al rei.
A partir del segle XV, amb Ciutadella com a capital administrativa i eclesiàstica, es va instaurar la Universitat General de Menorca i les tres universitats foranes (entitats anteriors als ajuntaments): Maó, Alaior i Castell de Santa Àgueda representades pels diferents estaments socials. Es va construir l’església de Santa Maria de Ciutadella on es situava l’antiga mesquita com a símbol del ressorgiment cristià.
Menorca era un territori clau en l'expansió mediterrània de la Corona d'Aragó, i esdevingué port habitual d'escala i avituallament de les seves naus. Aquest fet va afavorir el comerç i l’exportació de llana i formatge, fent de la ramaderia el sector productiu més important. La llana menorquina, de gran qualitat, es venia arreu del regne, des de Barcelona fins a Florència. A Ciutadella i Maó es van formar gremis i confraries d’artesans i mercaders.
