Com arribar
Inici > Objectes > Objectes destacats > Mapa de l’illa de Menorca

Mapa de l’illa de Menorca

  • Número d'inventari: 31010
  • Autor: Camocium, Giovanni Francesco
  • Material: Paper (Gravat acolorit)
  • Mides: Alt: 23 cm; Ample: 16 cm
  • Cronologia: 1570-1570

Mapa de l’illa de Menorca amb un contorn molt poc real, com és freqüent en aquesta sèrie de primers mapes impresos. Es troba orientat al nord; Les orientacions són errònies: l’oest apareix situat a la dreta i l’est a l´esquerra; a més l´extensió territorial nord-sud es superior a l´extensió est-oest. Els punts cardinals apareixen al centre dels quatre costats en lletres majúscules: Tramontana, Ponente, Mezo di i Levante.

Al centre el nom de Minorica i tres topònims: Porto Magno (Maó), Ciutadella i Santa Catherina. Cap de les poblacions està on li correspon: el port de Maó està situat en el sud i, a la dreta; Ciutadella,  també i la població de S. Catherina, ubicada al nord, i que no se sap de quina població es tracta. Alguns autors han llançat la hipòtesi que sigui una mala transcripció ortogràfica de Sanisera.

Al centre del mapa hi ha una ciutat murada amb edificis i minarets que recorden l´estil venecià-paduà de l´època.

A la part del mar, representada amb ratlles, hi han dues naus. Les costes es mostren ombrejades. Els puigs es veuen de perfil i situats a l´atzar i les zones de cultiu estàn indicades per traços paral·lels. No s’hi representa la rosa dels vents.

Una cartel·la rectangular a l´angle superior dret en llatí,  conté una descripció de Menorca i la signatura esborrada de l´autor.

La signatura de l’autor no es veu però si es compara amb altres mapes, s’ha d’atribuir a Giovanni Francesco Camocium. A més, la signatura està esborrada i comalguns autors han apuntat l’alteració de làmines de coure,és una pràctica ben documentada. En aquest cas l´erradicació del nom de Camocium possiblement va ocórrer després de la seva mort el 1572, que per altra banda és l´any de publicació del llibre del qual aquest mapa pot procedir (Martorell, 2000).

" L´editor romà d’origen francès A. Lafreri tingué una idea transcendent, inventà i posà de moda, a principis del segle XVI, l´edició de repertoris de mapes, en forma de llibre, els atles, en definitiva. Dits repertoris recollien en especial mapes d’illes i, rebien el nom d’isolari o illaris. En aquests trobem una nombrosa collita de mapes impresos que diuen ser de Menorca (Minorica Insula) acompanyats, generalment, d’un test descriptiu. Coneixem una dotzena de mapes de aquest tipus, tots molt semblants, gairebé idèntics pel que fa a forma i contingut, signats per cartògrafs prou coneguts (Duchetto, Bertelli, Camocium, Porcacchio, etc.). El disseny és, en tots els casos, tan encisador com absurd. Bona part dels disbarats que inclouen aquests mapes foren incorporats i repetits sistemàticament a molt mapes posteriors, fins molt entrat el segle XVIII, com el fals llac, la falsa ciutat de Minorica i, en especial, el topònim de S. Catherina que ha intrigat, sense excessiva lògica, a més d´un erudit" (Vidal, 2002).

Bibliografia:

  • ANDREU ANDREU, Cristina (2016).  La col·lecció cartogràfica del Museu de Menorca. Revista Randa, 76, p. 144.
  • MARTORELL GARAU, Antoni (2000). Cartografia de les Illes Balears. Compendi de mapes impresos durant els segles XVI, XVII i XVIII. Catàleg descriptiu i il·lustrat: estudi cartobibliogràfic. Palma: Sa Nostra Caixa de Balears. p.190.
  • VIDAL BENDITO, Tomàs (2002). La imatge cartogràfica de l´Illa de Menorca. Des dels origens al primer terç del segle XVIII. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 233-234.
  • VIDAL BENDITO, Tomàs (2018). Cartografia històrica a Enciclopèdia de Menorca. Tom XXI. Maó: Fundació Enciclopèdia de Menorca.
  • VIDAL BENDITO, Tomàs La gènesi històrica del mapa de l’illa de Menorca. Des origens al primer terç del segle XVIII. Revista de Menorca, 90, núm. II,  53-115.