Com arribar
Inici > Objectes > Objectes destacats > Imhotep

Imhotep

  • Número d'inventari: 19999
  • Lloc de troballa: Recinte de taula de Torre d’en Galmés, Alaior
  • Material i tècnica: Fosa de bronze en motlle
  • Mides: Alt: 15 cm
  • Context cultural: Talaiòtic final
  • Cultura: Egípcia
  • Cronologia: s. VII - IV aC

La figureta de bronze que representa el déu egipci Imhotep es va trobar l’any 1974 durant les excavacions dirigides per Guillem Rosselló Bordoy al recinte de taula del poblat de Torre d’en Galmés a Alaior.

Quant a qui va ser Imhotep, es pot afirmar que va ser una persona real que va patir un procés d’apoteosi gradual. Es tracta de la primera persona no pertanyent a la reialesa de la que tenim constància. En vida, va ser cèlebre sobretot per haver estat l’arquitecte de la primera piràmide, la del faraó de l’Imperi Antic Djoser, i no va ser fins a la Baixa Època quan se li va reconèixer la seva faceta de metge que el va convertir en el déu patró d’aquest ofici.

Juntament amb l’estatueta de bronze, va aparèixer un petit grup d’objectes associats consistent en dues petites llancetes també de bronze, que podrien haver estat considerades instruments quirúrgics, i una urna quadrangular de pedra, que podem relacionar amb el vessament de líquids de forma ritual. Aquest conjunt es va trobar in situ, tot i que lleugerament desplaçat, a l’interior del santuari del poblat, sobre els quals podem afirmar amb seguretat que estaven en ús durant el segles III i II a.n.e.

L’estatueta és un exemple concret d’una tipologia d’escultura votiva egípcia típica de la Baixa Època, de les quals tenim exemples fabricats sobretot entre els segles VII i VI a.n.e. (època Saïta). Es troben molts d’exemplars gairebé iguals o, si més no, molt similars, a diferents museus del món tals com el British Museum, el Louvre o el Boston Museum of Fine Arts. En tots aquests casos, però, es tracta de col·leccions de les quals o no es sap la procedència original de les estatuetes o provenen d’Egipte, més concretament de la zona de Saqqara, on es troben en major quantitat, ja que és el lloc on es va desenvolupar el seu culte.

La figureta és de factura clarament egípcia, cosa que deduïm gràcies a l’observació i si la comparem amb els centenars d’exemples que tenim conservats. Es tracta d’un exemplar d’elevada qualitat, molt ben conservat, que presenta la iconografia típica d’aquestes estatuetes. Així, Imhotep se’ns mostra com un home adult sedent, vestit amb un faldellí llarg prisat típic dels sacerdots, porta un collar ample de tipus usekh i un casquet al cap que el relaciona directament amb el seu pare mític: el déu Ptah. Sobre les cuixes, s’hi desplega un papir amb una inscripció en jeroglífic que l’identifica com a “Imhotep fill de Ptah, nascut de Khereduankh”. Un petit detall que ens acaba de confirmar la qualitat de la figureta és la incrustació de dues petites làmines de pa d’or als ulls. Sota els peus, hi neix un pivot d’uns 3 cm que ens indica que la figura en origen aniria encastada en algun tipus de peanya, avui en dia perduda.

La troballa d’aquesta estatueta a Menorca és excepcional en molts sentits. Ja de per si és interessant trobar una estatueta egípcia fora del seu lloc d’origen, tot i que això seria relativament comú, si tenim en compte el freqüent comerç que es realitzava durant aquella època per la Mediterrània. El que realment és rellevant és que es tracta de l’únic exemple documentat actualment d’una estatueta d’Imhotep fora d’Egipte dins d’un context arqueològic molt concret. Això no pot tenir una explicació tan senzilla com la d’un simple intercanvi comercial d’un be de prestigi, tal i com s’havia interpretat tradicionalment. Tot això permet proposar que la qüestió és més profunda del que semblava inicialment, ja que, segons el nostre parer, la persona responsable del conjunt coneixia qui era el déu Imhotep i també els rituals associats al seu culte que es desenvolupaven a Egipte.

Bibliografia

  • ALVAR, J.: “El contacto intercultural en los procesos de cambio”, Geriñon 8, 1990, pp. 11-27.
  • CAUVILLE, S.: “Imhotep, un avatar de Thot”, Beiträge zur ägyptologischen Diskussion, Göttinger Miszellen, Göttingen, 2010, pp. 224-230.
  • FERNÁNDEZ RODRÍGUEZ, J. M.: "Objetos e iconografía egipcia en el mundo colonial e indígena del Extremo Occidente", en Molinero Polo, M. A.: Arte y sociedad del Egipto Antiguo, Encuentro DL, Madrid, 2000.
  • FLAQUER FÁBREGUES, J.: Alayor (Menorca) Torre d´En Gaumés. Excavaciones de 1943. Madrid: 1953. Noticiario Arqueológico Hispánico, I cuadernos 1-3, 1952. pàg 99-120.
  •  Excavaciones en Torre d´en Gaumés (Menorca) 1942. Mahón: Ateneo Mahón, 1943. pàg 174, fig 2.
  • GUAL, J. M.: Figures de bronze a la protohistoria de Mallorca, Conselleria de Cultura, Educació i Esports, Maó, 1993.
  • HURRY, J. B.: Imhotep, The egyptian god of medicine, Ares Publishers, Chicago, 1926.
  • “The tutelary deity of Medicine, The Claims of Imhotep”, The British Medical Journal, Vol. 1, nº 3508, Londres, 1928, pp. 565-566.
  • NUNN, J. F.: Ancient Egyptian Medicine, Red River Books, Londres, 2002.
  • ORFILA, M.: “Estatuillas de bronce antiguas”, A: MASCARÓ PASARIUS, J. (ed.) Geografía e Historia de Menorca, Vol. IV, Ciutadella, 1983, pp. 101-146.
  • PADRÓ, J.: “Las divinidades egipcias en la Hispania romana y sus precedentes”, Simposio “La religión Romana en Hispania”, CSIC, 1981, pp. 337-344.
  • “Amuletos y divinidades egipcios en la Hispania prerromana”, en J. M. Blázquez, Primitivas religiones ibéricas, T. II: Religiones prerromanas, Cristiandad,Madrid, 1983, pp. 465-473.
  • PONS, E.: “Los metales en el mundo de las transacciones comerciales internacionales entre Egipto y otros países hasta el Imperio Nuevo”, Cadmo, Revista do Instituto Oriental Universidade de Lisboa, Gráfica de Coimbra, nº 13, Ciombra, 2003, pp. 111-127.
  • ROSSELLÓ BORDOY, G.: “Excavaciones arqueológicas en Torre d'en Gaumés (Alayor, Menorca), El recinto de taula y el sistema de recogida de aguas (Campañas 1974,1975 y 1977)”, Noticiario Arqueológico Hispánico, nº 19, Madrid, 1984, pp. 140-141.
  • El poblado prehistórico de Torre d'en Gaumés (Alaior), Institut d'Estudis Baleàrics, Palma de Mallorca, 1986.
  • ROSSELLÓ BORDOY, G., SÁNCHEZ-CUENCA, R., DE MONTANER ALONSO, P.:
  • “Imhotep, hijo de Ptah”, Separata de Mayurqa, XII, Palma de Mallorca, 1974.
  • VVAA: A Companion to Ancient Egypt, Willey-Blackwell, United Kingdom, 2010.