Vas de fons alt
- Número d'inventari: FFA 444
- Material: Fang cuit
- Mides: Alt: 11,5 cm; Diàmetre màxim: 9,8 cm
- Context cultural: Talaiòtic Final
- Cronologia: segles III-II aC
El vas de fons alt és la producció de ceràmica més original del talaiòtic final (550-123 aC) de Menorca. Al tractar-se d'un objecte singular i únic va cridar l'atenció d'investigadors i arqueòlegs al llarg dels segles XIX i XX. El primer en descriure aquest tipus de got va ser l'il·lustre arqueòleg francès Émile de Cartailhac en el seu llibre Les monuments primitifs des Îles Baleares (1892). Les referències a aquesta tipologia varen continuar en estudis posteriors durant el segle XX. És el cas dels treballs de Julio Martínez Santa-Olalla o Margaret Murray i alguns dedicats exclusivament a l’estudi d’aquest tipus de vas com és el treball de Josep Colominas i el de Jaume Sastre, per citar-ne alguns.
El vas de fons alt, que podia tenir unes mesures molt variables, estava modelat a mà amb argiles locals a les quals s’hi afegia un desgreixant calcari amb el que es millorava l’assecat i cocció. Aquesta forma de produir la ceràmica donava un acabat granulós i irregular, tal i com succeeix amb la resta de ceràmica talaiòtica. Alguns d’aquests investigadors proposaren que el got de fons alt derivava del vas troncocònic del talaiòtic inicial (1.100-550 aC).
Però, quines particularitats té aquest tipus de got que el fa diferent a la resta? Tot i que la seva forma troncocònica podria semblar que no té cap particularitat, la característica que el diferencia és la seva base que es presenta elevada en relació al peu, creant així una cambra d'aire, de manera que el recipient en sí, allà on es posaria el contingut, tindria molt poca capacitat.
Un tret a destacar és que els vasos de fons alt presenten belles i profuses decoracions que es combinen en múltiples variacions, de forma que cada exemplar és únic i irrepetible. Tot i això, hi han diversos elements decoratius en relleu o incisos que es van repetint com la cartel·la, que ocupa un lloc central, així com els aplics en forma de petites protuberàncies o mugrons que es solen disposar a cada costat d’aquesta. Les decoracions, normalment incises, són de tall geomètric — cercles, franges en forma d'espigues o puntejats- i es troben principalment a la cartel·la.