Dones al Museu

Les dones han tingut un paper destacat a la societat malgrat l’hegemonia masculina no les ha deixat assumir rols protagonistes.

Una nova lectura feminista a les col·leccions ens confronta als discursos i estereotips tradicionals que han fornit l’imaginari col·lectiu des de temps immemorials. Hem de desaprendre la història i recuperar els referents femenins de tots els temps per acabar amb els rols patriarcals.

Aquesta nova mirada als objectes ha de treure a la llum històries de dones invisibilitzades que fins ara no havien centrat els temes universals com la salut, la cura, la gastronomia, l’art, la música o la ciència.

Donem la volta als vells discursos que envolten els projectils de pedra per rememorar a les mares dels temuts foners talaiòtics. Aquelles mares  varen instruir als fillets i filletes en l’art del tir en fona, tal com ho testimonià Licofró de Calcis, autor romà del segle I dC. Recordem amb el morter que va ser una dona qui va emulsionar la primera maonesa.  

Les dones del món rural menorquí, és a dir, les madones, tenen un paper rellevant en el camp. També com a transmissores de coneixement, i ens connecten amb el més ancestral i amb la memòria comú que es fossilitza en objectes que s’han emprat tot canviant, o no, la seva fesomia: una olla, un ungüentari o un cavall de formatjar. 

Les àvies, les mares i les filles són transmissores de la saviesa i de la custòdia d’un llegat relacionat amb les cures de la comunitat. Per aquests coneixements cabdals, moltes vegades, han estat perseguides i castigades. La Inquisició, amb personatges com Roberto Bellarmino, representat en una ampolla del Museu, es van jutjar tantíssimes dones considerades bruixes. 

El representació de la dona al llarg de la història i de l’art va més enllà de la seva presència en un quadre. Ens hem d’endinsar en la significació de les pintures: no hem sigut només les muses. Així la nova mirada, i en definitiva, una relectura de les col·leccions del museu les empodera perquè les dones, al cap i a la fi han transmès drets, riquesa i legitimitat de llinatge. Prenem d’exemple a dues dones, mare i filla: Eulàlia Poly i Àngela Seguí Poly.

El segle XIX, va ser una època de transformacions i revolucions. La dona va ser present en el nou món industrial que s’estava forjant, malgrat l’estructura patriarcal. Les treballadores industrials varen ser cabdals en la lluita reivindicativa pels drets universals, un preàmbul de reivindicacions que han arribat a l’actualitat. La bossa de plata, simbolitzaria aquesta dona treballadora empoderada en la lluita social.

A Menorca han despuntat moltes dones a la ciència. Grans pioneres en diferents camps del saber vinculats al patrimoni cultural, algunes des de l’activisme feminista. És el cas de Margaret Murray que encapçalà la primera investigació arqueològica amb metodologia científica Menorca. La paleontòloga anglesa Dorotea Bate, descobridora del Myotragus, o les arqueòlogues Celia Topp, Maria Petrus Pons o Maria Lluïsa Serra Belabre, directora del Museu de Belles Arts de Maó.