Descripció: Barca petita de dues puntes, de fons pla i poca quilla. Pintada de blanc i el folro o taulons de l´obra viva de color verd. Tota la vora superior de color marró. En aquesta orla quatre escàlems per subjectar els rems. A l´interior dos bancs i bancada. Conserva dues parelles de rems originals. A la proa una cartela marró de llenya amb forma de peix que posa: F. 1174.

Inventari: 04184

Lloc de producció: Maó

Material: Ferro
Fusta
Pintura

Tècnica: Tallada
Tequina (Pastera): Emmetxar
Pintat
Calafatar

Mesures: Amplària = 1,28 m
Llargària = 3,27 m
Altura = 0,62 m

Context cultural: Edat contemporània

Cronologia: 1900-1950

Classificació genèrica: Embarcació

Classificació raonada: Embarcació característica de l´illa de Menorca, que per les seves característiques està indicada per navegar en aigües poc profundes. Sol ser emprada pels mariscadors per treure les escopinyes mitjançant les ostieres. Està feta pel mestre d´aixa S´Obercoc de Maó. " Un altre dels llinatges menorquins d´arrelada tradició en aquest ofici és la dels Taltavull, coneguts amb el sobrenom de s´Obercoc. Constitueixen una antiga nissaga de mestres d´aixa que es remunta en el temps al daurat segle XVIII, dedicada durant prop de tres centúries a la construcció naval al port de Maó... Els darrers esglaons de la nissaga de s´Obercoc són els germans Antoni i Mevis Taltavull Saura, que segueixen l´exemple dels seus avantpassats en l´ofici, sobretot la de son pare, Antoni Taltavull Vidal. El seu conco, Joan Taltavull, també apedaça i fa qualque barca de llenya, com la tèquina actualment exposada al Museu de Menorca, encara que la seva dedicació principal es la del patró de les barcasses de la Mola". (Sintes, A. )