Descripció: Talla popular d´un senyor sobre una peanya. És de fusta i l´ala del capell és de cartó. Vesteix frac groc cordat amb sis botons centrals, calçons blancs perfilats a les bandes amb una ratlla negra i sabates que sobresurten. Un gran capell amb l´ala remata el personatge. Aquesta peça està feta de tres parts ajuntades amb petits claus de ferro, que també entren a formar part de la decoració (botons del frac).

Inventari: 26543

Autor: Germans Monjo i Monjo

Lloc de producció: Maó

Material: Fusta
Cartó
Ferro

Tècnica: Policromia
Tremp

Mesures: Altura = 32,2 cm
Profunditat = 9,8 cm
Amplària = 13,8 cm

Context cultural: Edat contemporània

Cronologia: 1870-1930

Classificació genèrica: Escultura

Classificació raonada: Aquesta peça juntament amb 18 més provenen de la mateixa col·lecció i varen ser fabricades pels mateixos artesans de Maó. Són conegudes com a vellons. El seu nom prové de la paraula velló, paraula que trobam sovint amb una pronunciació deformada: bayons, vellons. Les investigacions orals i també les fonts de l´arxiu municipal de Maó ens van dur a la conclusió que les talles varen ser fabricades per tres germans: Francesc, Jaume i Lluís Monjo Monjo, nascuts entre els anys 1849 i 1852. Els tres vivien al camí des Castell, on tenien el taller i la botiga. Els tres germans treballaven manualment la fusta amb un ganivet fent les diferents parts de les peces, que després ajuntaven mitjançant claus de ferro que a vegades eren utilitzats també com a elements decoratius (botons). La majoria estan subjectes a un pedestal de la mateixa fusta. Un cop tallada la fusta, la talla es pintava amb diversos colors i a alguna se li incorporava qualque complement realitzat en fusta, cartó, palla i filferro. Són talles petites, l´alçària de les quals oscil·la entre els 7 i els 33 centímetres. També tenen uns trets comuns a les faccions: ulls grossos, celles molt marcades, nas prominent i boca petita amb mitja rialla. Els artesans varen voler plasmar els personatges populars de l´època, com s´aprecia en la indumentària que correspon al segon terç del segle XIX i primer terç del XX, donant-los uns trets quotidians i caricaturescs. La seva funció no és molt clara, però sembla que en un principi s´identificaven com a joguines. També hi ha la possibilitat que fossin peces fabricades per decorar i com a record, ja que sabem que varen ser comprades per molta gent que feia estades a Menorca (Andreu, 1994: 59-61).

Classificació Iconografia: Figura masculina

Classificació bibliografia: ANDREU, Cristina
ISBERT, Francesc Les talles de la col·lecció Vives Maó: Museu de Menorca 2001. pàg. 75 / il. 74
J. Vives Llull. L´home i el col·leccionista. La col·lecció Vives Campomar al Museu de Menorca. Catàleg de l´exposició. Treballs del Museu de Menorca, 25

ANDREU ADAME, Cristina Talles populars: els vellons. Revista Mare de Déu de Gràcia Maó: Editorial Menorca, S.A. 1994. p. 59-61