Descripció: Retrat de mig cos d´Àngela Seguí, filla de Llorenç Poly i d´Eulàlia Taltavull. En aquesta obra, el pintor ha deixat un clar exponent de la figura de dona benestant menorquina, on destaca el rebosillo brocat de mitja punta i la randa que sobresurt del rebosillo de davall, que es tanca amb un floc negre que ressalta l´oval de la cara. També, a les mànigues, s´hi pot observar la randa de la camisa i la botonadura, així com la creu penjada i els gafets per aguantar els faldons com indicava Joan Ramis i Ramis en la seva descripció de la roba menorquina l´any 1786. A la part superior, dins una cartel·la ovalada amb decoració floral daurada i negra hi figura el nom de la retratada i l´any d´execució.

Inventari: MG3023

Autor: Calbó Caldés, Pasqual

Lloc de producció: Maó

Material: Tela

Tècnica: Oli

Mesures: Amplària = 59 cm
Altura = 71 cm \par\fi0\li2250\sb0 Marc: Amplària = 67 cm
Altura = 102 cm

Context cultural: Neoclassicisme
Edat moderna

Cronologia: 1810

Classificació genèrica: Pintura

Classificació raonada: La retratada està estalonada amb la seva mà dreta en un instrument musical, es tracta d´un saltiri, i a la part superior podem veure un pentagrama. A la mà esquerra du un didal amb ungla per tocar l´instrument. El saltiri va néixer com un instrument popular, però es va introduir a la mùsica culta, tant a Espanya com a l´estranger i va gaudir de popularitat a les classes més altes de la societat. Està documentat que en Vivaldi va utilitzar el saltiri per acompanyar una ària a la seva òpera Giustin l´any 1729. Es tocava amb dos dits i amb uns didals amb ungles o bé amb una mena de martellet que també es pot observar al quadre.

Classificació Iconografia: Retrat femení