Descripció: Marina del pintor Francesc Hernández Monjo amb una composició en diagonal, destaca un vaixell a vapor gros vist de popa amb bandera espanyola. L´envolten vaixells a vela i petites embarcacions que ajuden a crear una composició dinàmica, que es caracteritza per una mar picada que ocupa quasi la meitat del quadre, un fons de muntanyes i un cel amb núvols.

Inventari: 26754

Autor: Hernández Monjo, Francesc

Lloc de producció: Barcelona

Material: Tela

Tècnica: Oli

Mesures: Amplària = 100 cm
Altura = 75 cm \par\fi0\li2250\sb0 Marc: Amplària = 102,1 cm
Altura = 97 cm

Context cultural: Edat contemporània

Cronologia: 1900-1915

Classificació genèrica: Pintura

Classificació raonada: Hernández Monjo va néixer a Maó el 22 d´abril de 1862. El pare i l´avi eren argenters i gravadors i el seu cosí va ser l´historiador Francescesc Hernández Sanz. Des de jove estudià dibuix. L´any 1885 donava classes de dibuix i pintura a Maó. Cap a l´any 1890 es traslladà a Barcelona, ciutat on residí tota la seva vida intercalant diferents estades a Maó. Va morir a Barcelona, amb 75 anys, el 7 de desembre de 1937. La seva etapa barcelonina va estar condicionada per la influència del corrents naturalistes catalans que en aquells moments tenien com a exponent principals les escoles d´Olot i Sitges. Va ser alumne del pintor català Eliseu Meifrèn. L´any 1890 participà en l´Exposició de Belles Arts de Madrid. A partir d´aquests anys la seva obra experimenta un canvi singular: l´artista introdueix alguns elements nous i més atrevits, com és la composició en diagonal, on la mar picada, els vaixells amb les veles esteses i els cels contrastats en són els motius principals. Les gavines a primer terme, normalment baixes, quasi tocant la mar, d´una manera molt semblant a com apareixen en les obres del seu mestre Meifrèn, són motius freqüents. A partir de 1900 hi ha una evolució que ve donada per un canvi en la paleta, s´hi afegeixen tons més càlids, com els rosats, carmins i morats, sota l´efecte de la pintura modernista. A la dècada dels anys vint i dels trenta la textura del quadre experimenta un canvi, quan la superfície llisa de les obres anteriors dóna pas a un empastament més visible, que ve donat per una pinzellada més curta i gruixada d´arrel impressionista. També l´exaltació lumínica inicial es potencia amb l´utilització més intensa dels blancs. (Andreu, C.
Hernández, M. À.
Sintes, G. : 2009, 123)

Classificació Iconografia: Marina

Classificació bibliografia: ANDREU, Cristina
HERNÁNDEZ, M. Àngels
SINTES, Guillem Enciclopèdia de Menorca. Història de l´Art II Menorca: Obra Cultural de Menorca 2009. p. 119-124 /il. 123
Tom XVI