Campaneta
- Número d’inventari: V91
- Lloc de troballa: Tirant, es Mercadal
- Material: Bronze
- Mides: Diàmetre màxim: 4,2 cm; Alt: 7,35 cm
- Context cultural: Talaiòtic final
- Cronologia: 550-123 aC
Campaneta de forma còncava i cos amb les parets lleugerament còncaves. A la part inferior del cos presenta una decoració formada per unes franges de cercles concèntrics paral·lels. A la part superior del cos presenta un orifici circular que permet la seva suspensió. Conserva el passador i el batall, que sobresurt del cos uns mil·límetres. Va ser recuperada a les excavacions arqueològiques realitzades entre 1903-1905 per Antonio Vives Escudero a les coves d’en Servera, situades al lloc de Tirant Nou, (Fornells, es Mercadal).
Aquest objecte va ser recuperat juntament amb braçalets, torques i un bastó de comandament, tots ells de bronze, ceràmiques del talaiòtic final, com vasos de fons alt i encensers, i una gran quantitat de denes púniques de pasta de vidre.
Les campanetes o sons protectors apareixen, fonamentalment, en contextos funeraris del talaiòtic final de Mallorca i Menorca, encara que poden aparèixer, sobretot en el cas de Menorca, en contextos domèstics. La seva cronologia s’ha de situar en el segle V a C. i el seu us perdurarà en el temps fins a les acaballes del segle I dC.
Es tracta d’un objecte de caràcter ritual i simbòlic amb una funció apotropaica, que s’empraria com a amulet per part de la persona que el porta com a protecció dels mals esperits. En el cas dels difunts, el so de l’objecte allunyarà les forces del mal de l’ànima del difunt.
La presència d’un orifici a la part superior d’aquests objectes els permet ser cosits a la roba dels infants o adults, o bé formar part dels collars fets amb denes ocul·lades de pasta de vidre, que tenen la mateixa funció protectora.
Les campanetes de bronze apareixen en els contextos funeraris púnic d’Eivissa, Sardenya i Cartago, amb una funció vinculada a la protecció dels difunts. A partir del segle IV aC els contactes entre els talaiòtics i els púnics s’intensifiquen. Aquests contactes entre les dues comunitats, faran que els talaiòtics adoptin i adaptin idees religioses foranies a les pròpies. Així doncs, en el talaiòtic final, en els rituals funeraris apareixeran les denes de vidre i les campanetes com a elements de protecció de l’ànima dels difunts, o com a protecció contra el mal d’ull dels vius.
Bibliografia:
- NICOLAS MASCARÓ, J.C. de, 2017 «Gallos, labrys y campanillas, elementos simbólicos de la religión púnico-talaiótica balear» in El Oriente de Occidente fenicios y púnicos en el área ibérica, VIII Coloquio CEFYP, Universitat d’Alacant, pàg. 433-464.
- PONS MACHADO, O., 2017 «Els materials talaiòtics de la col·lecció Vives Escudero. Les excavacions de Tirant i Binidonaire» en Anglada, M, Riera, M, i Martínez, A (Coord) VII jornades d’arqueologia de les Illes Balears (Maó, 30 de setembre i 1 i 2 d’octubre de 2016), pp 49-56.