Contacte
Blog
Fotos i vídeos
Avisos legals Privacitat i ús de cookies Mapa de la web
Desenvolupat per: KodeaWeb

L'edifici

El convent de Sant Francesc

El 1459 es funda el primer convent d'una ordre franciscana a Maó amb el nom de convent de Jesús. L'any 1535, com a conseqüència de l'atac turc a la ciutat, l'edifici va ser derruït i gairebé no en queden notícies.

L'edifici actual del convent de Sant Francesc s'ubica en una construcció de la segona meitat del segle XVII-inici del XVIII. La documentació que es conserva dels anys 1648 al 1704 a l'Arxiu Històric de Maó ofereix algunes dades interessants sobre les obres que es van realitzar en les ruïnes del primer convent, gairebé un segle després, fins a arribar a l'edifici actual:

  • El 1648 es van redistribuir les restes dels anteriors edificis. Es va construir una zona per als serveis de la comunitat (cavallerissa i refectori).
  • Entre 1694 i 1695 es va construir una quarta part del convent i la meitat del claustre.
  • El 1696 s'amplià la zona del raval amb quatre cel·les i dues ales del claustre.
  • Entre 1700 i 1705 es va construir l'ala nord del convent i s'acabà la zona del sud-oest i nord-oest amb els seus serveis: cel·les, rebost, claustre superior, golfes i un celler.

 

Al segle XIX, gràcies als diners acumulats en el convent per l'arribada d'un religiós que procedia de Filipines, es van realitzar millores que modificaven l'edifici a la part oriental: s'acabà la façana, es construí el pòrtic d'entrada, s'ampliaren les cel·les de l'ala oriental i es reestructurà l'ala de ponent.

L'estructura de l'edifici s'organitza al voltant d'un claustre de 3 pisos, de planta quadrada i una ala que sobresurt a l'àrea meridional i trenca la uniformitat de la planta de l'edifici. Decorat amb sobrietat, com és habitual en les ordres franciscanes, i combinant la superposició d'ordres clàssics amb elements característics del barroc, es distribueix en 4 nivells amb 5 obertures a cadascuna de les ales inferiors. Els corredors de la planta baixa s'obren al pati central mitjançant arcs de mig punt que se sustenten en capitells d'ordre compost amb decoració de palmetes i llaços. El sistema de separació dels diferents trams de cada ala dóna personalitat al claustre: es tracta de pilastres polièdriques de sis cares desiguals que arrenquen del terra amb capitells jònics molt estilitzats.

Convent

El convent es distribueix a través d'un vestíbul a la zona est i un corredor al nord de l'edifici, que separa l'església del convent. A la planta baixa se situaven les escoles de gramàtica i filosofia, quatre cel·les, la sala capitular i el refectori, a més de la biblioteca, la cuina i el celler. El seu perímetre es cobreix amb voltes d'aresta separades per arcs torals amb claus decorades. Una àmplia escala dóna accés a la planta superior.

La decoració principal del convent es troba en aquesta planta i a la primera, i està concentrada en les claus de volta i els escuts, els quals constitueixen un dels conjunts més importants i complets de la ciutat. Aquests estan esculpits sobre marès i decorats amb diferents motius, entre els quals destaquen els de simbologia religiosa, els decoratius florals i els heràldics. Els heràldics es componen pels escuts amb les armes de les famílies que van ajudar amb les seves donacions a la construcció de l'edifici.

A la primera planta hi havia la majoria de les cel·les del convent distribuïdes en un corredor cobert per voltes d'aresta amb claus decorades. Aquesta zona acollia també la infermeria i la barberia. La segona planta s'organitzava igual que les anteriors i estava ocupada per cel·les. El sostre és pla, sense decoracions. A la tercera planta hi havia les golfes. La zona exterior de l'ala nord-oest tenia un hort, cavallerisses i un molí.

Església

La construcció de l’església va començar a final del segle XVII i es va perllongar durant la primera meitat del XVIII. El 1739 va concloure la decoració de la façana principal i es va construir un portal lateral que donava accés al convent. És una església de nau única amb voltes de creueria i capelles laterals. Destaca la capella de la Immaculada, de planta octogonal i cúpula. L’enfront és massís amb poques obertures i una porta d'inspiració romànica al costat de la porta d'entrada al convent.

Usos de l’edifici

Els franciscans van ocupar el convent fins a l’any 1835, quan el van haver d'abandonar a causa de la desamortització eclesiàstica decretada per Mendizábal. Aquesta desamortització va provocar la desaparició del convent dels carmelites i el dels franciscans; a més, Maó va quedar sense centres d'ensenyament superior.

A partir d’aquell moment l'immoble va passar a disposició municipal i es va destinar a diferents serveis:

  • La Casa de la Misericòrdia va obrir les portes el 1840 i va estar allà fins als anys seixanta del segle XX, ocupant part de l'antic convent dels franciscans.

En aquesta etapa, la distribució dels espais va quedar de la manera següent: a la planta baixa, l'antic refectori del convent es va utilitzar com a teatre (a partir de 1948), l'antiga cuina com a cuina i menjador dels nens i homes, el pati del claustre i l'exterior de l'ala sud com a zona de jocs dels nens i nenes acollits a la Casa, la planta baixa de l'ala meridional era la bugaderia de la casa i el soterrani s'utilitzava com a rebost. Al primer pis algunes de les cel·les dels antics frares eren ocupades per les religioses que dirigien el centre, i a la zona oest i sud se situaven el menjador, els dormitoris de les nenes i dones i els lavabos. Finalment, en el segon pis es van situar els dormitoris dels nens i homes.

  • L'Escola Nàutica es va inaugurar l'1 d'octubre de 1855 al convent del Carme i es va traslladar al convent de Sant Francesc el 1865. Va estar en funcionament fins a 1869.

Es pot dir que amb aquesta escola va començar l'ensenyament secundari a Menorca. El centralisme polític imposava que aquests centres educatius havien de situar-se a les capitals de província, que a les Balears era a Mallorca, i els menorquins s'hi havien de traslladar per poder continuar estudiant. Per tant, es va cercar una solució que va permetre establir centres educatius a l'illa, fonamentalment a Maó, que era la capital administrativa de Menorca des del segle XVIII.

  • L'Institut d'Ensenyament Secundari. Maó no podia optar a un institut perquè no era capital de província, malgrat això, els seus inicis van ser possibles perquè existia una escola de nàutica. El 1864 es va obrir un col·legi privat de segon ensenyament dependent de l'Institut Provincial. Aquest col·legi va funcionar durant cinc cursos. El primer curs es va ubicar al convent del Carme i el curs 1865-1866 ja es va traslladar al convent de Sant Francesc. El 1869 es va inaugurar el nou curs com a Institut Lliure d'Ensenyament Mitjà. I el 1891 s’hi va atorgar caràcter provincial fins que, finalment, l'any 1963 el centre es va traslladar a la seva seu actual (IES Joan Ramis i Ramis).

L'entrada del centre era a la zona est de la plaça de Sant Francesc. S'hi accedia per una porta que donava al vestíbul i a un pati amb jardí. Des d'allà s'accedia a una escala d'accés al pis principal, on s'ubicaven les sales d'estudi unides per un gran corredor a la zona est i nord del segon i tercer pis. També hi havia sales per a la secretaria, la consergeria i un gabinet de física.

  • La biblioteca es va obrir al públic el 1867, encara que ja estava en funcionament des de 1861 a iniciativa del subgovernador de Menorca, Agustín Sevilla. En els seus inicis disposava de 9.600 volums que procedien de diversos convents de l'illa. Va ocupar la zona del refectori del convent fins que va ser traslladada al palau de Can Mercadal, seu que es va inaugurar el 1948.

La rehabilitació del convent de Sant Francesc com a museu es va realitzar en dos projectes: 1984-1989 V. Jordi i E. Taltavull, 1990-1997 E. Torres, J. A. Martínez.

Bibliografia

Sintes, G.; Andreu, C.; Hernández, M. A. (1988). “El complejo conventual de San Francisco" a Escultura barroca y clasicista. Mahón siglos xvii y xviii, Revista de Menorca, pàg. 315-439. Ed. Ateneu de Maó.

Sintes, Guillem; Andreu, Cristina; Hernández, M. Àngels (2004). Història de l’Art I. Enciclopèdia de Menorca. Ed. Obra Cultural de Menorca.

Institut Joan Ramis: Museu Virtual <http://www.iesjoanramis.org/>    

Aquesta web és propietat de Museu de Menorca | Consell Insular de Menorca, amb direcció Avda. Doctor Guàrdia s/n | 07701 Maó - Menorca - Illes Balears i NIF S0733002J .

Política d'enllaços

Els links o enllaços amb altres pàgines web que apareguin en les pàgines de https://www.museudemenorca.com s'ofereixen a efectes merament informatius a l'usuari, de manera que https://www.museudemenorca.com no es responsabilitza sobre els productes, serveis o continguts que s'ofereixin o subministrin en les pàgines de destinació ubicats en un altre domini.

Drets de Propietat Intel·lectual i Industrial

Tot el material que apareix a https://www.museudemenorca.com és propietat de Museu de Menorca | Consell Insular de Menorca i està protegit pels drets de propietat intel·lectual tal com s'estableix a la LPI. Qualsevol ús no autoritzat de forma expressa s'entendrà com a vulneració a aquests drets i podria donar lloc a les sancions pertinents. Queda, per tant, prohibida la reproducció, explotació, alteració, distribució i difusió pública dels continguts d'aquesta web sense els perceptius permisos de l'autor.

Protecció de Dades o Política de Tractament de Dades de Caràcter Personal

Les dades proporcionades a través del web són emmagatzemats en un fitxer de dades propietat de Museu de Menorca | Consell Insular de Menorca que ha estat declarat, com és perceptiu, a l'Agència Espanyola de Protecció de Dades. La finalitat d'aquestes dades serà exclusivament per realitzar la contractació del servei sol·licitat i per a notificació posterior de promocions o serveis en l'àmbit de la pròpia empresa. En cap cas seran cedides a terceres persones o empreses, llevat de les exigides per la Llei o empreses associades o col·laboradors de Museu de Menorca | Consell Insular de Menorca. Els fitxers poden ser tractats per empreses encarregades de tractaments de dades i allotjaments web. Aquests proveïdors han subscrit contracte de serveis en el qual es comprometen a les mateixes condicions de tractament que imposa Museu de Menorca | Consell Insular de Menorca tal com exigeix la LOPD.

El nostre sistema utilitza galetes. Comproveu la nostra política d'ús.

Jurisdicció i lleis aplicables

L'usuari accepta que la legislació aplicable al funcionament d'aquest servei és l'espanyola. Qualsevol controvèrsia sobre la interpretació o aplicació d'aquestes clàusules seran competència dels jutges i tribunals del domicili del consumidor. En cas de clients residents fora de l'estat espanyol els tribunals competents seran els de Menorca.