Description: Encuny de l´anvers de la moneda de 10 cèntims emesa l´any 1937 pels Consells Municipals de Menorca. Presenta l´escut de la Universitat General de Menorca dins una orla circular perlada. Al voltant de l´orla porta la llegenda C MUNICIPALES DE MENORCA-1937.

Inventory: 00845

Author: Hernández Sanz, Francesc; Torrent Torres, Joan

Emitter: Consells Municipals de Menorca

Place of production: Ciutadella de Menorca

Material: Ferro

Technique: Encuny: Fosa
Encuny: Gravat

Measurement: Encuny: Diàmetre cos = 70 mm
Pes = 1430 gr
Alçària = 46,8 mm
Mòdul = 15,1 mm

Cultural context: Edat contemporània

Chronology: Encuny: 1937

Generic classification: Numismàtica

Reasoned classification: Al llarg de la seva història l´illa de Menorca només a emès moneda en dues ocasions i sempre ha estat per motius molt excepcionals. La primera vegada que es va emetre moneda a Menorca va ser l´any 1454. Davant la pràctica fallida econòmica de la Universitat de Menorca el rei Alfons el Magnànim va autoritzar l´encunyació d´una moneda de coure sense aliatge amb altres metalls i amb valor nominal d´un diner. La moneda es va encunyar a Ciutadella de Menorca i havia de ser admesa obligatòriament a l´illa en totes les transaccions econòmiques , tant per la gent de Menorca com per el vinguts de fora. Davant la queixa de les autoritats de Mallorca, que tenia el privilegi en exclusiva de l´encunyació de moneda a les Balears, el rei Joan II va manar tancar la seca de Ciutadella l´any 1458. La segona volta que es va encunyar moneda a Menorca va ser durant la Guerra Civil espanyola, encara al segle XVI i XVII les autoritats de l´illa van insistir davant del Rei per aconseguir aquest privilegi per tal de alleugerir la manca de moneda a l´illa. A nivell de vida quotidiana una de les primeres coses que van succeir quan va esclatar la Guerra Civil va ser la desaparició de la circulació monetària de les monedes de metalls nobles (or i plata), que van ser atresorades per la població i la conseqüent desaparició de la moneda fraccionaria. L´aïllament de Menorca, separada del continent i de la resta d´illes, i la desaparició de les monedes van dificultar la realització de qualsevol intercanvi bàsic. Per posar remei a aquesta situació, l´any 1937, els Consells Municipals de Menorca van decidir la realització d´una emissió de cinc monedes, amb els valors de 5, 10, i 25 cèntims i de 1 i 2,50 pessetes. Les monedes van ser dissenyades per Francisco Hernández Sanz i es van encunyar a la fàbrica de bijuteria de Ciutadella de Joan Torrent Torres, que en aquells moments estava dedicada a la fabricació de material de guerra. Els encunys i matrius es van fer a la dita fàbrica de Ciutadella per Juanito Pons i Jaume Mesquida Roselló. L´encunyació de les monedes va estar enllestida a principis de l´any1938 moment en que cada consell municipal de l´illa les va posar en circulació. es van posar en circulació 41.719 monedes de 5 cèntims, 31.841 de 10 cèntims, 36.933 monedes de 25 cèntims, 38426 monedes de 1 pesseta i 24.010 de 2,50 pessetes. En total es van posar en circulació 172.9129 monedes amb un valor de 112.954,30 pessetes. D´aquestes, a Maó li van correspondre 52.354,31 pessetes, a Ciutadella 24.239,99 pessetes, Alaior 12.131,29, Mercadal 8.076,23, Sant Lluís 6.054,35 pessetes, Es Castell 6.054,35 pessetes i Ferreries 4.043,76 pessetes. Aquests monedes porten al seu anvers l´escut de la Universitat de Menorca i la llegenda CONSEJOS MUNICIPALES DE MENORCA 1937, i porten, en el seu revers, una branca d´olivera a l´esquerra, al centre VALE POR I el valor de la peça sobre una estrella de cinc puntes i en el camp dret la llegenda REPUBLICA ESPAÑOLA. Juntament amb aquestes monedes emeses en nom de la República Espanyola fetes per les autoritats municipals de l´illa, diferents particulars van emetre getons o vals dels seus comerços per fer front a la manca de moneda. Els punxons i les matrius emprats per encunyar aquestes monedes van ser dipositats al Museo Provincial de Bellas Artes de Mahón als anys quaranta del segle XX i van passar a formar part de la seva col·lecció.