Retrat d’Àngela Seguí Poly

• Número d’inventari: MG3023
• Autor: Pasqual Calbó Caldés (Maó, 1752 – 1817)
• Material: Oli, tela
• Mides: Alt: 71 cm; Ample: 59 cm 
  • Marc: Alt:102 cm; Ample: 67cm
• Estil: Neoclàssic
• Datació: 1810

Retrat de mig cos d’Àngela Seguí Poly, filla d’Eulàlia Poly i Llorenç Poly. En aquesta obra, el pintor ha deixat manifest un clar exponent de la figura de dona benestant menorquina. Hi destaca la vestimenta amb el rebosillo brocat de mitja puntai la randa que sobresurt per davall d’aquest. Tanca el rebosillo un floc negre baix la barbeta tot ressaltant l´oval de la cara. A les mànigues, s´hi pot observar la randa de la camisa de davall i la botonadura del gipó. Quant a la joieria són interessants la creu amb decoració de filigrana i perles i els característics gafets que seriven per aguantar els faldons, tal com indicava Joan Ramis i Ramis en la seva descripció de la roba menorquina l´any 1786. 

A la part superior, en el marc, hi figura dins una cartel·la decorada la següent llegenda: Verdadero retrato de Dº Angela Seguí Poly. Picta año 1810”.

La retratada es mostra estalonada amb la seva mà dreta en un instrument musical, es tracta d’un saltiri, un instrument de cord format per una caixa de ressonància plana amb una sèrie de cordes metàl·liques; es toca posant-lo en horitzontal i polsant les cordes amb els dits o amb una pua. Damunt el saltiri hi ha una partitura  on s’hi observa un pentagrama. A la mà esquerra m’Àngela hi du un didal amb pua per tocar l’instrument. Al costat del saltiri, hi destaquen altres dues pues més damunt la taula. 

Bibliografia:

• ANDREU ADAME, Cristina; HERNÁNDEZ GÓMEZ, Mª Àngels; SINTES ESPASA, Guillem (1986). Pascual Calbo, la pintura cosmopolita del XVIII. Col·lecció: Galeria de Personatges núm. 2. Maó: Catàleg de l´exposició del Patronat de Cultura de l´Ajuntament de Maó.  p. 35
• ANDREU ADAME, Cristina; DESEL GONZÁLEZ, Carolina (2017): Pasqual Calbó i Caldés 1752-1817. Maó: Museu de Menorca. pp. 108-109.  
• HERNÁNDEZ SANZ, Francesc (1925): “Sobre la vida y las obras didácticas de Pascual Calbó y Caldés”. Revista de Menorca, tom XX pp. 361-386.
• SINTES Y DE OLIVAR, Maria (1987). Pascual Calbo Caldes. Un pintor menorquín en la Europa ilustrada. Palma de Mallorca: Caixa de balears,Sa Nostra,. p. 74.