Formatgera

• Número d'inventari: 68666
• Lloc de troballa: Trepucó, Maó
• Material: Fang
• Mides: Alt: 14 cm; Diàmetre vora 11 cm; Diàmetre base: 12,5 cm.; Gruix parets 1,1 cm
• Context cultural: Talaiòtic final
• Cronologia: 300-200 aC

La peça que ens ocupa va ser recuperada en unes excavacions arqueològiques realitzades al gran poblat talaiòtic de Trepucó, Maó. Aquest assentament, està situat al llevant de l’illa i domina la bocana del Port de Maó. La formatgera va ser recuperada a l’interior d’una de les cases adossades a la muralla i a un talaiot perifèric que van ser destruïdes violentament a finals del segle III aC.

Es tracta d’una formatgera de ceràmica indígena, modelada sense torn, feta amb fang amb abundant desgreixant càlcic. El seu cos té forma de petit tonell irregular, el qual presenta tot un seguit d’orificis, realitzats per pressió amb un bastonet sobre el fang fresc, que permeten la sortida del serigot en el procés d’elaboració del formatge. La vora i la base de la formatgera són diferents. La base és plana, la qual cosa permet que la peça segui correctament i no trabuqui, mentre que la vora, més estreta que la base, té el llavi lleugerament arrodonit.

Tradicionalment hem vinculat aquests objectes amb el processat de productes làctics, concretament amb la fabricació de formatge, però aquest tipus de peces també podrien haver estat emprades per filtrar mel, per la fabricació de cervesa, com encenser i en certs treballs de metal·lúrgia. Ara bé, la seva funció com a colador de llet queda ben palesa mercè a les analítiques realitzades a les parets d’algunes peces on s’han detectat restes de greixos làctics.

A Europa la fabricació de formatge es documenta a partir del sisè mil·lenni aC a comunitats neolítiques de Polònia. A l’Europa Occidental aquesta transformació de la llet es detecta a partir del cinquè mil·lenni aC, mentre que a la Península Ibèrica i a les illes a partir del tercer mil·lenni aC. Pel que fa a Menorca, les anàlisis de fitòlits fetes en les ceràmiques del sepulcre d’Alcaidus (Alaior) constaten l’existència de conserva de productes làctics al III mil·lenni aC, elaborats directament o combinats amb cereals,

La ramaderia prehistòrica de Menorca estaria basada fonamentalment en la cria de bens i cabres, mentre que les vaques, bous i porcs ocuparien un paper secundari. Pel que sabem, la cabana ovina estaria bàsicament formada per mascles i femelles adultes, així com per mascles castrats. Sabem, també, que hi ha una selecció d’exemplars per aconseguir un augment en la mida del bestiar. Un altre fet significatiu és l’edat dels individus sacrificats, superior als dos anys. Aquest tres factors ens indiquen una gestió del ramat destinada a la obtenció de la llana. Així doncs, com més grans de mida són els individus s’obté una major quantitat de llana. Si els macles han estat castrats s’obté una major qualitat de la llana. El consum de la carn dels bens així com l’aprofitament de la llet de les femelles, seria un recurs secundari.

El cas contrari, seria la gestió dels ramats de cabres, on hi ha un sacrifici d’animals joves, d’edat inferior als dos anys, on predomina els sacrificis dels mascles sobre les femelles. Així mateix, no hi ha indicis d’una preocupació per seleccionar exemplars per millorar el bestiar. Els ramats de cabres estarien formats, bàsicament, per femelles amb alguns mascles per assegurar la continuïtat del ramat i la seva gestió està orientada a l’obtenció de la llet i carn, a més d’aprofitat la seva pell.

Quantitativament, per sota dels bens i de les cabres, trobem els bòvids i els suids. Els porcs es crien per aprofitar la carn i el seu greix. En el cas de les vaques i bous, es pot observar que es tractaria d’una explotació de caràcter familiar, amb un dos o tres exemplars per família, que cobririen les seves necessitats, que estarien orientades a l’obtenció de llet, utilització del bestiar, tant mascles com femelles, com a animals de treball, bé sigui per llaurar o bé per estirar, i en darrer lloc, superada certa edat, serien sacrificats per aprofitar la seva carn i pell.

Així doncs, els habitants de la Menorca del segle III aC, obtindrien la llet per fer formatge, iogurt i altres productes de llet elaborada com a conserva, de les cabres, bens i en menor mesura de les vaques, que conformarien els seus ramats. Tal com hem pogut veure, la nostra formatgera, hauria estat emprada per la obtenció de formatge fet amb llet de cabra, ovella o vaca.

Bibliografia

• COLL CONESA, Jaume, (2014): “Los vasos perforados o encellas del perìodo del vaso campaniforme en el Coval Simó (Escorca, Mallorca, Illes Balears” in IN AMICITIA Miscel·lània d’estudis en homenatge a Jordi H. Fernández, Treballs del Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera nº72, pàg. 149-162.
• PLANTALAMOR MASSANET; Lluís ,(2005): ”Algunes formatgeres del talaiòtic final al Museu de Menorca” in Mayurca nº30 pàg. 453-464.