Descripción: El pintor es presenta a si mateix en el seu ofici d´artista, assegut davant d´un cavallet mantenint en la mà una paleta de pintor. Mostra el cap cobert per la característica gran perruca, rossa i arrissada amb cua, i llaç negre, que li cau sobre les espatlles. Vesteix una casaca grisa senzilla, oberta al coll amb voltes rosades sobre una camisa que s´obre al pit i permet observar una gran llaçada blanca a manera de corbata. La peça de reduïdes dimensions, és summament expressiva i ofereix els traços de l´autor, entre els quals destaquen el front ample i aclarit, el nas una mica prominent i els llavis carnosos.

Inventario: V183

Autor: Calbó Caldés, Pasqual

Lugar de producción: Venècia

Material: Metall

Técnica: Oli

Medidas: Altura = 26 cm
Amplària = 19 cm \par\fi0\li2250\sb0 Marc: Amplària = 33,6 cm
Altura = 40 cm

Contexto cultural: Neoclassicisme
Edat moderna

Cronología: 1774-1778

Clasificación genérica: Pintura

Clasificación razonada: Pascual Calbó va néixer a Maó dia 24 d´octubre de 1752. Era el quart fill del matrimoni format per Pasqual Calbó i Anna Caldés. Va freqüentar l´escola local de dibuix i pintura del pintor italià Giuseppe Chiesa. Com que era un alumne destacat, aquest va aconsellar a la família que completés la seva formació a Itàlia. Primer va residir a Gènova
però fou a Venècia i Roma, focus artístic del moment, on va rebre les millors ensenyances de la pintura neoclàssica. Un dels gèneres que més cultiva fou el retrat, tant el familiar com el d´encàrrec. Aquest autoretrat de l´artista jove, segurament pintat durant els anys que va viure a Itàlia, recorda les obres del pintor més representatiu del neoclassicisme, Anton Rafael Mengs, artista del qual Calbó havia copiat algunes obres a Roma. És una obra sense acabar, però que aconsegueix una intimitat i una profunditat psicològica d´acord amb la seva personalitat artística. L´artista devia tenir entre 22 i 26 anys. El quadre procedeix de la col·lecció del pintor i primer conservador del Museu Municipal de Maó, Pedro Monjo i Monjo (1847-1931), d´on va passar a la d´Antonio Vives Escudero, i ara es troba dipositat, des de 1946, al Museu de Menorca.

Clasificación Iconografia: Autoretrat

Clasificación bibliografia: ANDREU, Cristina
HERNÁNDEZ, Angeles
SINTES, Guillem Pascual Calbo, la pintura cosmopolita del XVIII Maó: 1986. p.31
Col·lecció: Galeria de Personatges núm. 2. Catàleg de l´exposició del Patronat de Cultura de l´Ajuntament de Maó. Claustre del Carme. Juliol de 1986

SINTES Y DE OLIVAR, Maria Pascual Calbo Caldes. Un pintor menorquín en la Europa ilustrada Palma de Mallorca: Caja de Baleares 1987. p. 70 (I.42) / portada


HERNÁNDEZ SANZ, Francisco Sobre la vida y las obras del pintor Pascual Calbo Maó: Ateneu de Maó 1925. p. 35
Revista de Menorca. p. 33-59

CIRICI PELLICER, Alexandre Pascual Calbo, pintor setcentista menorquí Barcelona: Monestir de Montserrat 1964. p. 48
Serra d´Or, 11. p. 48-53

VV.AA. 1802 Espanya entre dos segles i la devolució de Menorca Madrid: 2002. p. 218/il. 55
Catàleg de l´exposició. Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturale