Magatzems al port de Maó

  • Número d'inventari: 04011
  • Autor: Desconegut
  • Material i tècnica: Tela / Oli
  • Mides: Alt: 120 cm; Ampl3: 203 cm.
    • Marc: Alt: 142,3 cm; Ample: 223,5 cm
  • Estil: Neoclàssic
  • Cronologia: 1835

L’obra ens situa al port de Maó, al començament del moll de llevant, entre la costa de les voltes i els magatzems. Concretament, l’escena recull els magatzems  situats al costat de la rampa de l’Abundància o costa de Baixamar que comunicava la ciutat amb el port (avui dia coneguda com a costa de ses Voltes), on en aquest període se situava la licoreria d’Antoni Salcedo i uns magatzems.

Cent cinquanta-vuit personatges configuren l’escena. A primer terme es representen devers 112 figures que identifiquen els estaments socials menorquins de principi del XIX (burgesia, treballadors, clergat, mariners), amb la indumentària corresponent, les eines i els estris utilitzats (premsa, barrils, alambins).

Després d’aquesta primera línia, la zona superior del quadre recull la costa de  la Font o la Miranda (construïda entre 1827-1829), que encara avui comunica el port amb la zona de l’actual plaça de la Miranda. A l’esquerra un dels principals edificis de la plaça Miranda, can Valls, seu del consolat holandès. A la dreta, la tàpia de l'hort del convent del Carme.

És probable que l’obra fos un encàrrec dels propietaris, per recrear-se en l’escena de la destil·lació, amb una perspectiva falsa dels magatzems però necessària per recollir tot el conjunt. S´atribueix a un artista menorquí sense identificar, que coneixia molt bé el port de Maó, la societat de l´època i els seus costums.

Aquest quadre va entrar al Museu per donació l’any 1985, juntament amb un mirall del segle XIX, tipus psique. La senyora Catalina Bisbal d’Ainsa l’havia heretat d'uns familiars, el Sr. Mateo Terres Pons i Bàrbara Borràs Mercadal. El Sr. Mateo Terres va comprar l'any 1899 la casa de s’Esplanada (actual n. 2), on dalt l’escala hi havia el quadre. Aquesta casa actualment molt remodelada, l'ocupen diferents oficines, però conserva algunes habitacions amb pintures als sostres.

Per les investigacions realitzades hem descobert que aquesta casa la va comprar l’any 1777 Alexandre Basilini (1745-1819), capità mercant i hisendat. L’any 1819 mor Alexandre, i part del seu patrimoni l'hereta Joan Basilini, abans Joan Rey.

Entre 1822-1823 Joan Basilini va encarregar pintar el sostre del saló principal de la casa i d'una habitació contigua. L'obra fou encomanda al pintor de Ciutadella, Andreu Galbis (1797-1874). Una de les particularitats d’aquest sostre és que està signat i datat: Andreu Galbis, pintat, 1823.

Les propietats d'Alexandre Basilini cedides a Joan són nombroses, especialment cases al voltant de s'Esplanada i Sant Josep  de Maó, Malbuger, el lloc de Biniparratx, vinyes a Biniatap, Trepucó, sa Cudia Cremada, Pou Nou, entre d'altres. També tenia dos magatzems al port de Maó, a prop de la casa de sanitat. Aquests magatzems van patir l'enderrossall del penya-segat de l'any 1830.

Per tant, creiem que aquesta obra va ser un encàrrec que va fer Joan Basilini en homenatge a Alexandre Basilini. Encara que els magatzems no fossin en aquest lloc, el propietari i el pintor es van permetre triar un lloc diferent que havia acabat de construir-se (costa de la Miranda, tanques del Carme i el consolat holandès). Els magatzems emmarcats en una falsa arquitectura ens mostren tot el procés de fabricació del vi i aiguardent. També la part central de l'obra hi ha uns personatges claus: un grup de tres burgesos i darrere un altre amb una lent. El personatge principal que du un abric amb xarretera l’hem interpretat com a n’Alexandre Basilini, el qual va ser comissari de Guerra dels reals exèrcits i també va aconseguir signar les paus, en nom de la corona espanyola, amb la regència algerina, juntament amb el capità Bartomeu Escudero. Els dos homes del costat, podríem ser Joan Basilini i el germà i Jacinto.

Per més informació: Magatzem d'Histories

Bibliografía:

  • DE NICOLAS MASCARÓ, Juan Carlos. Un preciosos óleo costumbrista atribuido a Calbo ha sido donado al Museo de Menorca. Maó: Menorca S. A., 1985. Diari Menorca.  
  • VV.AA.. 1802 Espanya entre dos segles i la devolució de Menorca. Madrid: 2002. p. 163, 356, 357/il. 234; Catàleg de l´exposició. Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales.