TALLER DE MOSAICS ROMANS
Un dels tallers que el Museu ofereix a escoles i instituts de Menorca és el de “MOSAICS ROMANS”, que té com a objectiu principal endinsar l’alumne a la Menorca romana. Per això, es fa una visita guiada a la sala d’època romana, on s’acaba descobrint el mosaic exposat procedent de la basílica paleocristiana de l’Illa del Rei.
La segona part del taller consisteix a realitzar un petit mosaic després d’haver-ne vist un de veritat i d’explicar què eren, per a què servien i com es feien.
Així doncs…què és un mosaic?
Els romans utilitzaven els mosaics tant a edificis privats (domus, vil·les, palaus...) com públics (temples, banys...) per elaborar una superfície llisa i impermeable, per la qual cosa s’utilitzava sobretot com a paviment. Aquest mosaic al terra com a paviment es deia opus tessellatum, mentre que el mosaic en paret o sostre (menys comú que el primer) era conegut com opus musivum.
Opus tessellatum i opus musivum.
Els elements imprescindibles per fer un mosaic eren les tessel·les, pedres tallades de diferents colors amb les que es formaven els patrons o dissenys segons la disposició de les mateixes.
Però, abans de col·locar les tessel·les hi havia una sèrie de passes a seguir, fent d’aquest treball un procés llarg i que implicava a molta gent:
Com es feia un mosaic?
La primera passa es basava en crear la superfície sobre la qual disposar les tessel·les, treball fet pels paletes (caementarius):
- Sobre el terra a treballar es disposava una capa de terra amb cal i pedres per crear una primera superfície més o menys plana.
- Sobre aquesta es disposava la capa denominada statumen (morter de terra, cal i pedres), que anivellava la primera capa.
- Després el statumen es cobria amb una altra capa denominada rudus (morter més compacte de cal, sorra, pedres, pols de maons, carbons...).
- Sobre el rudus es disposava la capa superior denominada nucleus (amb un morter de més qualitat on es col·locaven les tessel·les). A vegades, una altra capa molt prima d’un morter de partícules molt petites (supranucleus) podia posar-se sobre aquest nucleus.
https://caminandoporlahistoria.com/mosaicos-romanos/
Un cop feta aquesta superfície, es podia realitzar el mosaic. Per fer-lo, un pintor (pictor imaginarius) dibuixava amb carbonet i després amb pintura l’esborrany sobre la capa superior de morter.
Després el musivari perforava el morter per deixar buit el dibuix.
Un poc picat el morter, el tessel·lari disposava les tessel·les, primer posant morter humit sobre el qual col·locar les tessel·les ja tallades.
Un cop posades totes les tessel·les es podia afegir morter entre elles si era necessari per anivellar tota la superfície. Per a que totes les tessel·les fossin llises i brillants es polien amb pols de marbre, sorra o calç.
De què estaven fetes les tessel·les?
Marbres de diversos colors, pedres, vidre, ceràmica…i en alguns casos fins i tot or!
Quin és el tipus de mosaic més comú?
Hi havia diversos tipus de mosaics:
- Opus signinum: el més econòmic de tots i té una gran impermeabilitat. Fet amb sorra, calç i fragments ceràmics, a vegades se li afegien tessel·les vermelles o blanques que podien formar motius geomètrics, vegetals o també inscripcions.
Ciutat romana de Lucentum. http://www.cervantesvirtual.com
- Opus scutulatum: realitzat amb fragments de marbre disposats de manera que formen romboidal.
Casa del Faune. Pompeia. https://www.flickr.com/photos/roger_ulrich/5646685776
- Opus sectile: format amb fragments de marbre de forma geomètrica i de diversos colors. Els primers exemples estaven fets amb pedres de menys qualitat, però en època d’August s’estendrà la tècnica amb l’ús de marbres.
Museo arqueológico de Córdoba (s. II dC). https://www.glosarioarquitectonico.com/glossary/opus-sectile/
- No obstant això, el més comú de tots era el conegut com Opus tessellatum, fet amb tessel·les quadrades de entre 0,5 i 1,5 cm. Aquests mosaics podien ser bicroms (dos colors: negre i blanc), tricroms (tres colors: negre, blanc i vermell) o policroms, es troben per tot el món romà i es van fer entre el segle II aC i el VI dC.
Detall de mosaic bicrom.
Una varietat de l’opus tessellatum era l’opus vermicullatum, amb tessel·les encara més petites de entre 1 i 5 mm, el que permetia adoptar totes les formes i contorns. Normalment apareix combinat amb l’opus tessellatum, emprant el vermicullatum pels contorns i el tessellatum omplint les figures.
Combinació d’opus vermicullatum i opus tessellatum. Mosaic de la Nereida (Museo Nacional de Arte Romano, Mérida. http://colonia-augusta-emerita.blogspot.com/2008/11/mosaico-de-la-nereida.html
Aquests mosaics podien representar motius geomètrics, vegetals o figurats, i les temàtiques eren molt variades, representant escenes mitològiques, espectacles, la natura del temps (estacions, signes del zodíac, etc.), escenes quotidianes, geografia, escenes que mostren el poder del senyor de la casa (caça, temes relacionats amb la cultura)...i molt més!
Mosaic figurat combinant l’opus tessellatum amb el vermicullatum.
Mosaic geomètric i figurat amb el cap de Medusa al centre (Getty Museum, segle II dC).
- Sabies què el mosaic figurat més espectacular de tot l’Imperi romà es troba a Hispania? Es tracta del mosaic de la vila romana de Noheda, a Cuenca. A aquest del National Geographic el pots descobrir:
https://historia.nationalgeographic.com.es/a/maravilla-cuenca-romana-mosaico-noheda_14555
Autora article: Cristina Bravo, arqueòloga especialista en món grecollatí.