Torre d'en Galmés
L'ESCOLA D'ARQUEOLOGIA DE TORRE D'EN GALMÉS (ALAIOR, MENORCA)
Tot i que actualment els treballs arqueològics que realitza l'Associació d'Amics del Museu de Menorca se centren al poblat de Torre d'en Galmés, cal tornar dinou anys enrere i situar-se al jaciment de Talatí de Dalt per a explicar l'origen de l'Escola d'Arqueologia i la seva relació amb el Museu de Menorca.
Els inicis a Talatí de Dalt (Maó) i la creació del camp de treball per a estudiants universitaris (1997-2001)
El 1997 els arqueòlegs Gustau Juan Benejam i Octavi Pons Machado, lligats al Museu de Menorca i a l'Associació d'Amics del Museu, van encetar el projecte d'excavació a un espai de circulació protourbà amb diverses estructures cobertes de la zona sud del poblat de Talatí. També varen participar en aquesta intervenció arqueòlegs com Carmen Lara Astiz (UAB), Josep Marquès Moll (AMM) i Joaquim Pons Machado (AMM), a més de socis de l'entitat organitzadora i altres voluntaris.
Va ser durant aquesta primerenca campanya que va sorgir la idea de continuar els treballs ja encetats sota la modalitat de “camp de treball arqueològic” per a estudiants d'història. A l'equip s'hi van integrar els tècnics esmentats i el restaurador Francesc Isbert. Després d'un any de feines preparatòries, el 1999 es va fer la primera edició dels camps de treball amb uns objectius científics i didàctics. Durant el maig i juny de 2001, la Universitat de Boston va col·laborar en l'excavació amb un grup de professors i alumnes, emperò l'excavació va acabar quan el jaciment va passar a gestió privada. Així, a proposta del Consell Insular de Menorca, els treballs de camp es van traslladar al poblat de Torre d'en Galmés, jaciment propietat del Ministeri de Cultura des de 1974. Tanmateix, el 2005, es va publicar un complet monogràfic d'aquest primer cicle d'investigacions: Talatí de Dalt 1997-2001. 5 anys d'investigació a un jaciment talaiòtic tipus de Menorca.
Trasllat a Torre d'en Galmés (Alaior) i excavació de l'edifici 1 (2001-2005)
La primera intervenció a Torre d'en Galmés va ser, entre juliol i agost de 2001, a l'edifici 1 de la part sud-est del gran poblat talaiòtic d'Alaior (6, 2 hectàrees). Sens dubte l'objectiu científic de l'equip d'arqueòlegs i restauradors d'Amics del Museu de Menorca va continuar essent aprofundir en el coneixement i la difusió de com era la vida domèstica als poblats d'origen talaiòtic a l'edat del ferro i les ocupacions posteriors ―si n'hi ha. D'aquesta intervenció inicial a Torre d'en Galmés trobam diverses publicacions en forma d'articles acadèmics i de difusió, com per exemple “Excavació i restauració d'un cercle talaiòtic a Torre d'en Galmés. Amics del Museu de Menorca (2001-2005)”, al volum L'arqueologia a Menorca: eina per al coneixement del passat, editat pel Consell Insular el 2007.
Aquestes campanyes d'excavació, codirigides per Gustau Juan, Carmen Lara i Joaquim Pons, han brindat a nombrosos estudiants i arqueòlegs novells –molts dels quals ara per ara exerceixen la professió aquí, a Menorca, i a fora– l'oportunitat no només de posar en pràctica coneixements teòrics d'arqueologia i història adquirits a la Universitat, sinó també d'aprendre i practicar tècniques i habilitats bàsiques necessàries per a la pràctica professional de l'arqueologia. Habitualment els treballs de camp es portaven a terme en torns de dues setmanes els mesos de juliol i agost en grups formats per dos professors arqueòlegs, dos auxiliars i un màxim de deu alumnes per torn. Les tasques de tractament i estudi de materials es feien al Museu de Menorca amb els alumnes com a pràctiques de laboratori i taller del camp de treball, que es complementaven amb classes pràctiques i teòriques sobre prehistòria i protohistòria de Menorca, dibuix arqueològic, classificació de ceràmiques, maneig de bibliografia, etc. A més, es complementava l'experiència amb excursions i sortides d'àmbit cultural i patrimonial arreu de l'illa.
Excavació i restauració del cercle 7 de Torre d'en Galmés (2005-2011)
L'any 2005 s'inaugurà l'excavació d'una nova estructura domèstica, el cercle 7, també al sud-est del poblat, al mateix temps que es completaven les tasques de restauració i adequació de l'edifici 1. Amb aquest nou projecte al cercle 7, Amics del Museu de Menorca consolidava la feina feta i posava vigorosos fonaments per al futur incorporant successivament nous joves arqueòlegs i estudiants, com Antoni Ferrer, Martí Carbonell, Margarida Anglada, Carlos de Salort, Irene Riudavets i Borja Corral, projectant una excavació a llarg termini de tot un horitzó d'estructures domèstiques i els seus patis, anomenades per M. Lluïsa Serra cercles, de l'àrea sud-est del jaciment. Així, entre 2005 i 2010 s'excavà i restaurà el cercle 7. Van participar en l'excavació d'aquest cercle nombrosos arqueòlegs i estudiants de Menorca, d'arreu de l'Estat espanyol i d'Europa. L'excavació d'aquest cercle brinda experiències inoblidables, com la de trobar-se una estructura abandonada de manera sobtada durant el segle iii aC, és a dir, farcida de tot tipus de materials que els habitants de la casa no varen poder emportar-se i, de retop, la troballa de 6 conjunts d'ossos, d'esquelets, alguns d'ells molt complets, que va excavar Elena Sintes entre 2007 i 2008. Amb relació a aquest cercle 7 també podríem donar compte de nombroses publicacions i participacions a jornades especialitzades. Es van concloure les feines al cercle 7 durant el 2011 amb la restauració i adequació del recinte a càrrec de Francesc Isbert, amb un resultat inequívocament monumental.
Excavació del pati del cercle 7 i 6: l'actualitat de Escola d'Arqueologia (2011-2016)
Aquest mateix any s'engegà l'excavació del pati davanter d'aquest cercle sota la codirecció de Carmen Lara, Joaquim Pons, Antoni Ferrer, Martí Carbonell i Irene Riudavets. Amb l'arribada d'aquests nous temps també es va planificar una progressiva evolució del “camp de treball” a “cursos d'Arqueologia” per consolidar el que seria una escola d'arqueologia per a estudiants universitaris, que, a més, donaria l'oportunitat a joves arqueòlegs, historiadors i restauradors d'experimentar la pràctica arqueològica i pedagògica a Menorca, i fins i tot de poder formar-se i treballar en el sector. La llarga trajectòria de l'entitat organitzadora –Amics del Museu de Menorca–, l'arrelada col·laboració amb el Consell Insular de Menorca, el Museu de Menorca i els ajuntaments d'Alaior i de Maó era un aval. Ho era perquè podia permetre l'obertura de l'Escola a universitats i institucions culturals d'arreu del món, alhora que oferir una àmplia gamma de cursos amb la participació d'especialistes reconeguts a Menorca en l'àmbit de l'arqueologia i el patrimoni cultural en un jaciment molt important i a les instal·lacions més destacades de l'illa.
El 2013 es farà el salt a les estructures adjacents al cercle 6, anomenades “pati del cercle 6” amb la coordinació de Carmen Lara i Joaquim Pons i la codirecció d'Antoni Ferrer, Martí Carbonell, Borja Corral i Irene Riudavets. Aquestes feines d'investigació i excavació perduren fins a l'actualitat amb noves incorporacions i objectius. A més a més, enguany s'ha ampliat la zona d'excavació a la part del mur perimetral de tancament de tot el poblat i dels patis dels cercles 7 i 6. Aquestes feines permetran definir de manera més global l'organització protourbana d'aquesta àrea sud-est i sens dubte de fer-la més visitable i monumental, tot coincidint que Torre d'en Galmés és un dels poblats més sobresortints dels 32 jaciments talaiòtics que se presenten a la candidatura a formar part de l'elenc de patrimoni mundial de la humanitat de la UNESCO. Només queda dir que d'ençà de 1997, els successius projectes d'investigació arqueològica d'Amics del Museu de Menorca han permès la participació i col·laboració de més d'una vintena de tècnics i especialistes menorquins i de fora, així com de més d'un centenar d'estudiants universitaris i voluntaris d'arreu de l'illa i del món.