Descripció: Estatueta votiva del Déu Imhotep. La figura ens els mostra com un home adult sedent, vestit amb un faldellí llarg prisat, típic dels sacerdots, porta un collar ample de tipus usekh i un casquet al cap que el relaciona directament amb el seu pare mític Path. Sobre les cuixes hi ha un pergamí desplegat amb una inscripció en jeroglífic que l'identifica com a «Imhotep fill de Patha nascut de Khereduankh». Als ulls porta unes incrustacions de làmines de pa d'or. Sota els peus hi neix un pivot d'uns tres centímetres que ens indica que la figura en origen aniria encastada en algun tipus de peanya.

Inventari: 19999

Lloc de troballa: Torre d´en Galmés

Lloc de producció: Egipto

Material: Bronze

Tècnica: Feta amb motlle
Fosa

Mesures: Amplària = 4,5 cm
Amplària de l´esquena = 3,5 cm
Alçària = 15 cm

Context cultural: Talaiòtic final
Egipcia

Cronologia: 550[ac]-400[ac]

Classificació genèrica: Objectes de culte

Classificació raonada: La figureta es va trobar l´any 1974 al recinte de taula del poblat de Torre d´en Galmés. Aquesta va aparèixer associada a un petit grup d´objectes consistent en dues petites llancetes també de bronze, que podrien haver estat considerades instruments quirúrgics, i una urna quadrangular de pedra, que podem relacionar amb el vessament de líquids de forma ritual. Aquest conjunt es va trobar in situ, i podria estar relacionat amb rituals de curació dels malalts. Quant a qui va ser Imhotep, es pot afirmar que va ser una persona real que va patir un procés d´apoteosi gradual. En vida, va ser cèlebre sobretot per haver estat l´arquitecte de la primera piràmide, la del faraó de l´Imperi Antic Djoser, i no va ser fins a la Baixa Època quan se li va reconèixer la seva faceta de metge que el va convertir en el déu patró d´aquest ofici. L´estatueta és un exemple concret d´una tipologia d´escultura votiva egípcia típica de la Baixa Època, de les quals tenim exemples fabricats sobretot entre els segles VII i VI aC (època Saïta). La troballa d´aquest Imhotep a Menorca és excepcional en molts sentits. Ja de per si és interessant trobar una estatueta egípcia fora del seu lloc d´origen, tot i que això seria relativament comú, si tenim en compte el freqüent comerç que es realitzava durant aquella època per la Mediterrània. El que realment és rellevant és que es tracta de l´únic exemple documentat de la troballa d´una estatueta d´Imhotep fora d´Egipte dins d´un context arqueològic tan determinat. Aquest fet no pot tenir una explicació tan senzilla com la d´un simple intercanvi comercial d´un bé de prestigi, tal com s´havia interpretat tradicionalment. Tot això permet proposar que la qüestió és més profunda del que semblava inicialment, ja que, segons el nostre parer, la persona responsable del conjunt coneixia qui era el déu Imhotep i també els rituals associats al seu culte que es desenvolupaven a Egipte.

Classificació bibliografia: ROSELLÓ BORDOY, Guillermo El poblado de Torre d´en Gaumés (Alaior) Palma de Mallorca: I.E.B. 1986. pàg 73-88
Monuments de les Illes Balears nº3

MASCARÓ PASARIUS, José Geografia e historia de Menorca. Tomo IV Menorca: J. Mascaró Pasarius 1983. p.125-126