Contacte
Fotos i vídeos
Avisos legals Privacitat i ús de cookies Mapa de la web
Desenvolupat per: KodeaWeb

PASSEIG DE LES ESCULTURES

El claustre del Museu de Menorca, construït als voltants del 1700 i un dels millors exemples de l'arquitectura religiosa menorquina, allotja un conjunt d'escultures que permeten el visitant transitar per la creació contemporània balear a tall d'exercici contemplatiu, en honor a la funció primordial de tot claustre: la contemplació i la reflexió. Les escultures de Mariam Blanco, Joan Costa, Laetitia Lara, Ana Llorens, Andreu Maimó i Jaume Ribalaiga, distribuïdes al llarg de la cara nord i oest del claustre, remeten a la naturalesa i al sentit simbòlic de la forma. La verticalitat d'un bon nombre d'elles, totèmiques, filiformes o monolítiques, permeten relacionar l'orgànic amb l'elevació, ja sigui física i/o espiritual. El passeig acaba amb una obra que, per la seva horitzontalitat i pel concepte que la inspira, convida l'espectador a reflexionar sobre la mort. És el punt final d'una passejada que comença amb una pica talaiòtica a la qual s'ha desposseït de la seva funció, del seu ús, per atorgar-li el rang d'escultura. Així, el passeig d'escultures s'inicia, com també ho fa el recorregut per les sales del Museu, amb la Cultura talaiòtica, origen de la història de Menorca.

Al llarg del camí ens trobam també una selecció de versos a cura de Josefina Salord, que estableix un diàleg entre la poesia i l'escultura. Aquest passeig, però, neix en temps més propers, a les acaballes del segle xviii i de la mà de Joan Ramis, autor fundacional de la literatura menorquina moderna, i d'altres autors que s'estenen fins als nostres dies.

El vers d'Anna Maria Ticoulat, referit a l'escultura de Laetitia Lara, ens trasllada a la imatge de Dafne, dona-arbre, i amb ella els principis que inspiren aquest passeig d'escultures. La vida, la mort, la naturalesa, la dona i la mediterraneïtat feta matèria, forma, textura, llum, moviment, significat i símbol.

 

PICA TALAIÒTICA

Talaiòtic final (550-123 aC)

Pedra calcària

Originàriament concebuda com a contenidor, la seva forma semiesfèrica s'associa, entre d'altres, amb l'origen, l'abundància i el cosmos. En ser punt de partida del passeig d'escultures, el seu significat és triple: com a objecte a qui s’ha desposseït de funció per a donar-li un nou significat, com a representació de la cultura que inicia el recorregut per les sales permanents del Museu de Menorca i pel caràcter seminal que hi ha contingut en tota creació artística.

 

SOCA DE FIGUERA DE SON RAMONET GROS

Andreu Maimó, 2001

L'obra d'Andreu Maimó està dotada d'una forta personalitat, lluny dels corrents, escoles o “ismes”. De formació autodidacta i molt dotat pel dibuix, la seva trajectòria va estretament lligada a l'arbre com a centre de reflexió artístic i conceptual i, en especial, a la figuera. És el 1974 quan per primera vegada apareixerà en la seva producció pictòrica, per a convertir-se en tema central vint anys més tard i traslladar-lo a l'escultura ceràmica. La seva obra està connectada fortament al seu entorn natural, on la figuera és protagonista. Els seus troncs ceràmics, abundosos en bonys, irregularitats, escletxes, nusos i rugositats ens parlen de l'irreductible de la natura, del pas del temps i la seva empremta. El seu simbolisme es transporta a l'arbre com a lligam entre la terra i el cel, i a la figuera com a arbre sagrat entre els grecs (Dionís) i romans (Bacus) així com entre els budistes (Buda s'il·luminà sota un tipus de figuera).

 

ESTELA NEGRE

Mariam Blanco, 2001

L’obra de Mariam Blanco té una marcada influència del minimalisme i utilitza la pedra com a mitjà habitual, tot cercant en el color i la textura qualitats expressives contraposades, com s'observa a Estela negra. La duresa del granit negre contrasta amb la fragilitat del marès, mentre que la lluminositat del granit és oposada a la qualitat lumínica de la pedra blanca calcària. Malgrat la seva verticalitat, aquesta obra no representa l'elevació que trobam a la resta d'obres. En aquest cas, té un caràcter commemoratiu i funerari que s'acompanya de tres enigmàtiques línies paral·leles gravades en el marès.

 

MONÒLIT

Jaume Ribalaiga, 1960-1961

Ceramista amb una extensa tradició familiar, Jaume Ribalaiga feu de la ceràmica un art, com abans havien fet Joan Miró o Pablo Picasso. El 1963 participà en la creació del Grup Menorca, un grup d'artistes que constituïren l’avantguarda a Menorca. Aquest monòlit marca l'inici de les escultures ceràmiques, després d'exitosos anys creant joies de gres.

A partir d'una depurada tècnica, incorpora valors plàstics i cromàtics propers a l'informalisme i deixa que la matèria prengui tot el protagonisme. És inevitable relacionar-la amb la naturalesa i, especialment, amb les roques de la costa nord menorquina, on un tramat de vetes dibuixen una estructura reticular. En tant que monòlit, és també monument i aquest caràcter monumental és una commemoració de la terra i de la pedra.

 

ARDITI

Laetitia Lara, 1992

La pedra —i concretament la pedra calcària— és, en la trajectòria de Laetitia Lara, mitjà i fi alhora. D'una banda, gran part de la seva producció té la pedra com a suport; en ella troba les propietats i capacitats expressives més adequades al seu llenguatge. De l'altra, la pedra és un símbol d'unitat i fortalesa que reforça el seu discurs, un discurs al voltant dels mites i arquetips. Els masculins simbolitzats pel guardià o el monjo, totèmics i estàtics; els femenins amb les Venus, que amb el seu dinamisme ocupen un lloc destacat, com aquesta Artidi. Fou l'any 1985 quan creà les primeres en fang, ja llavors voluptuoses i intimistes. La seva representació sempre ha anat lligada a les deesses paleolítiques, a la mare terra i a la fertilitat. Així, l'escultora reprodueix els cànons de bellesa antics (cara sense modelar i pits i malucs exagerats) amb què confereix moviment i puresa de línies al conjunt.

 

ALGA

Joan Costa, 2007

La trajectòria de Joan Costa està enllaçada a la natura i al món vegetal aquàtic en especial. La mediterraneïtat i el classicisme que ha impregnat la història de l'art a les Balears és reformulat amb les aportacions del minimalisme, elements que doten les seves obres d'una serenitat i poesia remarcables. Amb les primeres escultures mòbils de mitjans dels anys noranta, fets amb xarxa galvanitzada, acer inoxidable i llautó, inicia un camí envers el moviment i l'ondulació que traslladarà al paper i al ferro fins a assolir una gran puresa formal i estètica. En la seva obra, hi trobam una permanent reivindicació del respecte al medi natural i en especial a la posidònia, planta de gran valor ecològic i en risc permanent.

A Alga, el ferro hi esdevé fràgil i lleuger i l'escultor sembla haver-lo dotat de vida pròpia mitjançant un moviment perpetu.

 

NO PUC RESPIRAR

Ana Llorens, 2020

Ana Llorens pertany a la generació més jove d'aquest passeig d'escultures. El caràcter multidisciplinari de la seva obra comprèn la performance, la pintura, la instal·lació, el vídeo i l'escultura. La seva investigació artística discorre per conceptes relacionats amb la identitat de l'artista, el feminisme i la vulnerabilitat de col·lectius diversos.

No puc respirar respon a un moment històric molt concret que entrellaça dues crisis simultànies: la derivada de la mort de George Floyd, ciutadà nord-americà de raça negra, ofegat per la policia de Minneapolis; i les dificultats respiratòries dels malalts de Covid-19 i de l'ús de mascaretes en la pandèmia que assolà el món l'any 2020. La làpida de marbre, en posició de provisionalitat, simbolitza la fragilitat de l'ésser i la seva incapacitat per superar la violència i els prejudicis.

Aquesta web és propietat de Museu de Menorca | Consell Insular de Menorca, amb direcció Avda. Doctor Guàrdia s/n | 07701 Maó - Menorca - Illes Balears i NIF S0733002J .

Política d'enllaços

Els links o enllaços amb altres pàgines web que apareguin en les pàgines de https://www.museudemenorca.com s'ofereixen a efectes merament informatius a l'usuari, de manera que https://www.museudemenorca.com no es responsabilitza sobre els productes, serveis o continguts que s'ofereixin o subministrin en les pàgines de destinació ubicats en un altre domini.

Drets de Propietat Intel·lectual i Industrial

Tot el material que apareix a https://www.museudemenorca.com és propietat de Museu de Menorca | Consell Insular de Menorca i està protegit pels drets de propietat intel·lectual tal com s'estableix a la LPI. Qualsevol ús no autoritzat de forma expressa s'entendrà com a vulneració a aquests drets i podria donar lloc a les sancions pertinents. Queda, per tant, prohibida la reproducció, explotació, alteració, distribució i difusió pública dels continguts d'aquesta web sense els perceptius permisos de l'autor.

Protecció de Dades o Política de Tractament de Dades de Caràcter Personal

Les dades proporcionades a través del web són emmagatzemats en un fitxer de dades propietat de Museu de Menorca | Consell Insular de Menorca que ha estat declarat, com és perceptiu, a l'Agència Espanyola de Protecció de Dades. La finalitat d'aquestes dades serà exclusivament per realitzar la contractació del servei sol·licitat i per a notificació posterior de promocions o serveis en l'àmbit de la pròpia empresa. En cap cas seran cedides a terceres persones o empreses, llevat de les exigides per la Llei o empreses associades o col·laboradors de Museu de Menorca | Consell Insular de Menorca. Els fitxers poden ser tractats per empreses encarregades de tractaments de dades i allotjaments web. Aquests proveïdors han subscrit contracte de serveis en el qual es comprometen a les mateixes condicions de tractament que imposa Museu de Menorca | Consell Insular de Menorca tal com exigeix la LOPD.

El nostre sistema utilitza galetes. Comproveu la nostra política d'ús.

Jurisdicció i lleis aplicables

L'usuari accepta que la legislació aplicable al funcionament d'aquest servei és l'espanyola. Qualsevol controvèrsia sobre la interpretació o aplicació d'aquestes clàusules seran competència dels jutges i tribunals del domicili del consumidor. En cas de clients residents fora de l'estat espanyol els tribunals competents seran els de Menorca.