Contacte
Blog
Fotos i vídeos
Avisos legals Privacitat i ús de cookies Mapa de la web
Desenvolupat per: KodeaWeb
Col·lecció La Peça del Mes

MOSAIC DE LA BASÍLICA DE S’ILLA DEL REI

MOSAIC DE LA BASÍLICA DE S’ILLA  DEL REI

Procedència: Basílica de S’Illa del Rei (Maó)

Tècnica i materials: Mosaic en opus tessel.latum. Tessel·les de marbre i pedra en blanc, negre i rosat/vermell.

Mides: En el moment de la descoberta (1888) 16,50 m de llargada total (inclosos els espais que separaven els diferents ambients de la basílica). Mides de les tres composicions musives: La del primer tram des de ponent 5,20 x 3,30m; la central 4 x 4m; la que correspon a l’absis 5,70 x 3m.

Cultura: Època bizantina

Datació: Segona meitat del segle VI

Nº inventari: 21957

 

Descripció:

El mosaic va ser trobat a la zona de llevant de S’Illa del Rei el mes de gener de 1888. El mateix dia 27 de gener, els diaris locals es van fer ressò de la descoberta. Un capitell corinti i moltes restes de teules acompanyaven la troballa.

Hipólito Llorente, aleshores governador de Menorca, en va fer dos dibuixos, un d’ells aquarel·lat, que va donar a la Real Acadèmia de la Historia de Madrid. Es van publicar al Boletín d’aquesta institució, juntament amb una breu notícia, en el volum de l’any 1888.  En aquesta primera nota es comparava amb el paviment de la sinagoga de Hammam Lif, prop de Cartago i se suggeria que podia pertànyer a un edifici de funció semblant.

Un cop descobert va romandre in situ i va patir una notable degradació. Davant aquesta situació i  malgrat  les reiterades denúncies, no va ser fins a l’any 1950 que es va prendre la decisió  d’arrencar les restes i traslladar-les llavors al recentment creat Museo Provincial de Bellas Artes de Mahón.

Des d’aleshores, per tant, els fragments del mosaic romanen descontextualitzats, fora de l’edifici que pavimentava. Les excavacions del jaciment es van iniciar quan el mosaic ja s’havia arrencat i, per tant, amb mancances i dificultats de lectura dels nivells. Maria Lluïsa Serra va dirigir i publicar els resultats de l’excavació del què va resultar ser una basílica i un conjunt de dependències annexes (1966). També es van poder localitzar fragments de mosaic que pertanyien als espais entre pilars que separaven la nau central de la lateral nord (alguns d’ells ja dibuixats el 1888) i d’aquesta mateixa nau. Recentment (2008) s’han fet treballs de revisió que han permès un millor coneixement de l’edifici que contenia el mosaic, una basílica d’època bizantina de tres naus, datada al segle VI.

L’estudi del mosaic, que correspon al paviment de la nau central de la basílica, ha de partir, necessàriament, del dibuix de 1888, atès que ens ofereix una imatge detallada del conjunt de la composició. El formen tres catifes musives, que es van arrencar separadament a causa de les seves dimensions i pel fet d’estar disposades amb un lleuger desnivell, d’acord amb l’orografia del terreny i també de la determinació de les funcions diferents de cadascun dels espais.

La composició desenvolupada a l’espai de ponent s’emmarca en un tema d’orla que dibuixa una línia de calzes alternativament invertits. Es tracta d’un escaquer de parelles de triangles tangents  enriquit amb fulles cordiformes i potser algunes figures d’ànegues, de les quals només se’n conservava una mirant cap a llevant. La catifa central, que correspon a l’espai del cor, emmarcada amb una línia de trena de dues cordes amb traus, desenvolupa una composició centralitzada a partir de quatre cràters situats als angles dels quals sorgeixen una acumulació de plantes i fruits que conflueixen en un motiu floral encerclat. Es tracta d’una clara evocació de la riquesa i l’abundància. Ens els espais entre els cràters s’hi disposen figures individuals o enfrontades d’animals (cérvol, bou, ànegues, llebres) entre motius vegetals.

Per últim, el mosaic que correspon a l’absis permet diferenciar tres sectors. El que es llegeix des dels peus, amb dos lleons afrontats a una planta palmiforme; l’espai de l’altar emmarcat amb una vora que reprodueix una orla de pedreria a l’interior de la qual s’hi dibuixen quatre punts que identifiquem amb les columnetes que suportaven l’ara, a més a més de  dues lipsanoteques per a les relíquies, lleugerament desplaçades cap a migdia. Darrera de l’altar i voltant-lo, retrobem la fauna, aquesta vegada marina, en disposició lliure.

Des de l’anàlisi comparativa de les composicions així com de les particularitats de les representacions figurades, el mosaic troba paral·lels abundants en altres mosaics del conjunt de la Mediterrània que en època de Justinià decoraven edificis cristians, però també sinagogals. De manera particular, però, els més pròxims se situen en la zona conquerida durant el segle VI per Justinià, és a dir, l’occident mediterrani, des de Ravenna, capital d’aquesta regió bizantina, altres centres adriàtics (Canosa),  les illes (Sardenya , Còrsega, Menorca i Mallorca) i el nord d’Àfrica. Aquest impuls constructiu i la difusió d’uns models comuns -alguns que recuperen composicions tardo-antigues, altres de nous- són la conseqüència d’un programa endegat per Justinià de reorganització eclesiàstica o, en alguns casos, de reconciliació d’esglésies, després del període “arrià”, de domini vàndal o ostrogot, d’aquestes regions. 

Autora fitxa: Milagros Guardia

 

Bibliografia:

H.Llorente, “Pavimento de mosaico descubierto en enero de 1888 en la isleta del Rey”, Boletín de la Real Academia de la Historia, 13 (1988), pp. 7, 278. Dibuix plegat p. 472.

M.L.Serra, “La basilica cristiana de la isla del Rey (Mahón)”, I Reunión nacional de arqueología paleocristiana, Vitòria, 1967, pp. 27-42.

P. de Palol Salellas, “En torno a la iconografía de los mosaicos de las basílicas de las Baleares”, I Reunión nacional de arqueología paleocristiana, Vitòria, 1967, pp. 131-150.

P.de Palol Salellas, Arqueologia Cristiana de la España Romana,. Siglos IV-VI, Madrid-Valladolid, 1967, pp. 213-233.

M.Guardia, “Les basíliques cristianes de Menorca: Es Fornàs de Torelló i S’Illa del Rei, i els tallers de musivària balears”, Les Illes Balears en temps cristians fins als àrabs, Maó, 1988, pp. 65-71

N.Tena, “Mosaic de les basíliques paleocristianes de Menorca”, III Reunió d’Arqueologia cristiana hispànica (Maó-Menorca, 1988), Barcelona, 1994, pp. 55-64.

Aquesta web és propietat de Museu de Menorca | Consell Insular de Menorca, amb direcció Avda. Doctor Guàrdia s/n | 07701 Maó - Menorca - Illes Balears i NIF S0733002J .

Política d'enllaços

Els links o enllaços amb altres pàgines web que apareguin en les pàgines de https://www.museudemenorca.com s'ofereixen a efectes merament informatius a l'usuari, de manera que https://www.museudemenorca.com no es responsabilitza sobre els productes, serveis o continguts que s'ofereixin o subministrin en les pàgines de destinació ubicats en un altre domini.

Drets de Propietat Intel·lectual i Industrial

Tot el material que apareix a https://www.museudemenorca.com és propietat de Museu de Menorca | Consell Insular de Menorca i està protegit pels drets de propietat intel·lectual tal com s'estableix a la LPI. Qualsevol ús no autoritzat de forma expressa s'entendrà com a vulneració a aquests drets i podria donar lloc a les sancions pertinents. Queda, per tant, prohibida la reproducció, explotació, alteració, distribució i difusió pública dels continguts d'aquesta web sense els perceptius permisos de l'autor.

Protecció de Dades o Política de Tractament de Dades de Caràcter Personal

Les dades proporcionades a través del web són emmagatzemats en un fitxer de dades propietat de Museu de Menorca | Consell Insular de Menorca que ha estat declarat, com és perceptiu, a l'Agència Espanyola de Protecció de Dades. La finalitat d'aquestes dades serà exclusivament per realitzar la contractació del servei sol·licitat i per a notificació posterior de promocions o serveis en l'àmbit de la pròpia empresa. En cap cas seran cedides a terceres persones o empreses, llevat de les exigides per la Llei o empreses associades o col·laboradors de Museu de Menorca | Consell Insular de Menorca. Els fitxers poden ser tractats per empreses encarregades de tractaments de dades i allotjaments web. Aquests proveïdors han subscrit contracte de serveis en el qual es comprometen a les mateixes condicions de tractament que imposa Museu de Menorca | Consell Insular de Menorca tal com exigeix la LOPD.

El nostre sistema utilitza galetes. Comproveu la nostra política d'ús.

Jurisdicció i lleis aplicables

L'usuari accepta que la legislació aplicable al funcionament d'aquest servei és l'espanyola. Qualsevol controvèrsia sobre la interpretació o aplicació d'aquestes clàusules seran competència dels jutges i tribunals del domicili del consumidor. En cas de clients residents fora de l'estat espanyol els tribunals competents seran els de Menorca.