Contacte
Blog
Fotos i vídeos
Avisos legals Privacitat i ús de cookies Mapa de la web
Desenvolupat per: KodeaWeb
La Peça del Mes

Formatgera de Trepucó

Formatgera de Trepucó

Procedència: Poblat de Trepucó (Maó)

Material: Ceràmica

Mides: Alçada: 14 cm.; diàmetre de la vora 11 cm.; diàmetre base: 12,5 cm.; gruix parets 1,1 cm

Cultura: Talaiòtic final

Datació: Segle III a.n.e

 

Descripció:

La peça que ens ocupa va ser recuperada en unes excavacions arqueològiques realitzades al gran poblat talaiòtic de Trepucó, Maó. Aquest assentament, està situat al llevant de l’illa i domina la bocana del Port de Maó. La formatgera va ser recuperada a l’interior d’una de les cases adossades a la muralla i a un talaiot perifèric que van ser destruïdes violentament a finals del segle III a.n.e.

Es tracta d’una formatgera de ceràmica indígena, modelada sense torn, feta amb fang amb abundant desgreixant càlcic. El seu cos té forma de petit tonell irregular, el qual presenta tot un seguit d’orificis, realitzats per pressió amb un bastonet sobre el fang fresc, que permeten la sortida del serigot en el procés d’elaboració del formatge. La vora i la base de la formatgera són diferents. La base és plana, la qual cosa permet que la peça segui correctament i no trabuqui, mentre que la vora, més estreta que la base, té el llavi lleugerament arrodonit.

Tradicionalment hem vinculat aquests objectes amb el processat de productes làctics, concretament amb la fabricació de formatge, però aquest tipus de peces també podrien haver estat emprades per filtrar mel, per la fabricació de cervesa, com encenser i en certs treballs de metal·lúrgia. Ara bé, la seva funció com a colador de llet queda ben palesa mercè a les analítiques realitzades a les parets d’algunes peces on s’han detectat restes de greixos làctics.

A Europa la fabricació de formatge es documenta a partir del sisè mil·lenni a.n.e. a comunitats neolítiques de Polònia. A l’Europa Occidental aquesta transformació de la llet es detecta a partir del cinquè mil·lenni a.n.e., mentre que a la Península Ibèrica i a les illes a partir del tercer mil·lenni a.n.e. Pel que fa a Menorca, les anàlisis de fitòlits fetes en les ceràmiques del sepulcre d’Alcaidus (Alaior) constaten l’existència de conserva de productes làctics al III mil·lenni a.n.e., elaborats directament o combinats amb cereals,

La ramaderia prehistòrica de Menorca estaria basada fonamentalment en la cria de bens i cabres, mentre que les vaques, bous i porcs ocuparien un paper secundari. Pel que sabem, la cabana ovina estaria bàsicament formada per mascles i femelles adultes, així com per mascles castrats. Sabem, també, que hi ha una selecció d’exemplars per aconseguir un augment en la mida del bestiar. Un altre fet significatiu és l’edat dels individus sacrificats, superior als dos anys. Aquest tres factors ens indiquen una gestió del ramat destinada a la obtenció de la llana. Així doncs, com més grans de mida són els individus s’obté una major quantitat de llana. Si els macles han estat castrats s’obté una major qualitat de la llana. El consum de la carn dels bens així com l’aprofitament de la llet de les femelles, seria un recurs secundari.

El cas contrari, seria la gestió dels ramats de cabres, on hi ha un sacrifici d’animals joves, d’edat inferior als dos anys, on predomina els sacrificis dels mascles sobre les femelles. Així mateix, no hi ha indicis d’una preocupació per seleccionar exemplars per millorar el bestiar. Els ramats de cabres estarien formats, bàsicament, per femelles amb alguns mascles per assegurar la continuïtat del ramat i la seva gestió està orientada a l’obtenció de la llet i carn, a més d’aprofitat la seva pell.

Quantitativament, per sota dels bens i de les cabres, trobem els bòvids i els suids. Els porcs es crien per aprofitar la carn i el seu greix. En el cas de les vaques i bous, es pot observar que es tractaria d’una explotació de caràcter familiar, amb un dos o tres exemplars per família, que cobririen les seves necessitats, que estarien orientades a l’obtenció de llet, utilització del bestiar, tant mascles com femelles, com a animals de treball, bé sigui per llaurar o bé per estirar, i en darrer lloc, superada certa edat, serien sacrificats per aprofitar la seva carn i pell.

Així doncs, els habitants de la Menorca del segle III a.n.e., obtindrien la llet per fer formatge, iogurt i altres productes de llet elaborada com a conserva, de les cabres, bens i en menor mesura de les vaques, que conformarien els seus rematsTal com hem pogut veure, la nostra formatgera, hauria estat emprada per la obtenció de formatge fet amb llet de cabra, ovella o vaca.

Autor fitxa: Octavio Pons Machado, Museu de Menorca

 

Bibliografia:

COLL CONESA, Jaume, (2014): “Los vasos perforados o encellas del perìodo del vaso campaniforme en el Coval Simó (Escorca, Mallorca, Illes Balears” in IN AMICITIA Miscel·lània d’estudis en homenatge a Jordi H. Fernández, Treballs del Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera nº72, pàg. 149-162.

PLANTALAMOR MASSANET; Lluís ,(2005): ”Algunes formatgeres del talaiòtic final al Museu de Menorca” in Mayurca nº30 pàg 453-464.

Aquesta web és propietat de Museu de Menorca | Consell Insular de Menorca, amb direcció Avda. Doctor Guàrdia s/n | 07701 Maó - Menorca - Illes Balears i NIF S0733002J .

Política d'enllaços

Els links o enllaços amb altres pàgines web que apareguin en les pàgines de https://www.museudemenorca.com s'ofereixen a efectes merament informatius a l'usuari, de manera que https://www.museudemenorca.com no es responsabilitza sobre els productes, serveis o continguts que s'ofereixin o subministrin en les pàgines de destinació ubicats en un altre domini.

Drets de Propietat Intel·lectual i Industrial

Tot el material que apareix a https://www.museudemenorca.com és propietat de Museu de Menorca | Consell Insular de Menorca i està protegit pels drets de propietat intel·lectual tal com s'estableix a la LPI. Qualsevol ús no autoritzat de forma expressa s'entendrà com a vulneració a aquests drets i podria donar lloc a les sancions pertinents. Queda, per tant, prohibida la reproducció, explotació, alteració, distribució i difusió pública dels continguts d'aquesta web sense els perceptius permisos de l'autor.

Protecció de Dades o Política de Tractament de Dades de Caràcter Personal

Les dades proporcionades a través del web són emmagatzemats en un fitxer de dades propietat de Museu de Menorca | Consell Insular de Menorca que ha estat declarat, com és perceptiu, a l'Agència Espanyola de Protecció de Dades. La finalitat d'aquestes dades serà exclusivament per realitzar la contractació del servei sol·licitat i per a notificació posterior de promocions o serveis en l'àmbit de la pròpia empresa. En cap cas seran cedides a terceres persones o empreses, llevat de les exigides per la Llei o empreses associades o col·laboradors de Museu de Menorca | Consell Insular de Menorca. Els fitxers poden ser tractats per empreses encarregades de tractaments de dades i allotjaments web. Aquests proveïdors han subscrit contracte de serveis en el qual es comprometen a les mateixes condicions de tractament que imposa Museu de Menorca | Consell Insular de Menorca tal com exigeix la LOPD.

El nostre sistema utilitza galetes. Comproveu la nostra política d'ús.

Jurisdicció i lleis aplicables

L'usuari accepta que la legislació aplicable al funcionament d'aquest servei és l'espanyola. Qualsevol controvèrsia sobre la interpretació o aplicació d'aquestes clàusules seran competència dels jutges i tribunals del domicili del consumidor. En cas de clients residents fora de l'estat espanyol els tribunals competents seran els de Menorca.