Procedència: Necròpolis de Calascoves (1-4) / Necròpolis de Sa Regana des Cans (5)
Material: Pasta de vidre
Tècnica: Nucli d'arena
Mides:
1.- 74 denes, diàmetres 1,33 cm-2,45 cm
2.- Dena, diàmetre 2,6 cm
3.- Dena, diàmetre 2,6 cm.
4.- 3 denes, diàmetres 0,83 cm-2,7 cm
5.- 33 denes diàmetres 0,5 cm-2,5 cm
Cultura: Púnica
Datació: Segles V-II a.n.e.
Descripció:
Els grans policroms amb decoració ocular que presentem provenen de dues importants necròpolis talaiòtiques de l’Edat del Ferro de Menorca. Les peces 1 a 4 van ser recuperades a la necròpolis de Calascoves. La peça nº5 prové de la necròpolis de Sa Regana des Cans.
Aquestes denes estan fetes d’una mescla de sílice i òxid amb la tècnica del nucli d’arena a uns forns que agafen unes temperatures de cocció entre els 900 i el 1100 ºC. Aquestes baixes temperatures provoquen que dins la massa fundent quedin bombolles de gas carbònic, que són les que donen opacitat a la pasta de vidre.
La localització dels tallers on es fabricaven aquests peces encara està en procés de discussió, però la majoria d’investigadors accepta una zona de fabricació que abasta els ambients púnics localitzats a la Mediterrània central occidental. Altres autors proposen que els tallers itàlics on es fabricaven llàgrimes de fayenza sofreixen una millora tecnològica en els seus modus de fabricació i en els seus forns i obtenen objectes de pasta de vidre.
Margaret Murray als seus treballs arqueològics al poblat de Trepucó va excavar el pati d’una casa de la darrera fase de la cultura talaiòtica, en el qual va localitzar una gran quantitat de denes de pasta de vidre, juntament amb una sèrie d’objectes tecnològics, que ella va interpretar com els instruments necessaris per la confecció de dites denes de pasta de vidre. L’arqueòleg Joan Carles de Nicolás recull aquesta notícia en diferents articles, però, com molt bé indica, es necessària una bona revisió dels materials recuperats i nous treballs de camp per poder confirmar l’existència del dit taller.
L’arribada d’aquest productes a Menorca s’ha de situar a finals del segle V a.n.e. o principis del segle IV a.n.e. És molt probable que en un primer moment arribessin com uns objectes destinats a les elits locals, per tal d’obrir el mercat de l’illa al món púnic, la qual cosa va passar a principis del segle III a.n.e. Aquestes denes arribaran en major quantitat que en moments anteriors i acompanyaran les àmfores, vaixella i altres productes fets a Sardenya, Cartago, sud d’Itàlia o Eivissa.
En el món púnic, aquests grans de pasta de vidre, a més de tenir un caràcter d’ornament personal, bé com collars o braceroles, bé com ornament de teixits o cuirs, apareixen en contextos funeraris, com a aixovar dels enterraments. A les terracotes que representen la deessa Tànit es reprodueixen els collars fets amb denes de pasta de vidre. La decoració en forma d’ull o decoració ocular té una funció profilàctica i apotropaica, es a dir la protecció del posseïdor de l’objecte dels esperits malignes, evitar el mal d’ull.
Per les comunitats talaiòtiques, aquests grans acolorits i vistosos, devien ser molt atractius com objectes d’ornament, a l’hora que només un cert sector de la societat tindria prou poder adquisitiu per adquirir-los. A més del valor ornamental dels collar i braçalets fets amb aquestes denes, aquest objectes tindran un fort valor simbòlic i religiós per les comunitats illenques. Els portadors o posseïdors d’aquestes llàgrimes de pasta de vidre estaran protegits contra el mal d’ull.
Tal com passa en el món púnic, la majoria d’exemplars recuperat a l’illa provenen de contextos funeraris, en el cas de Menorca, els enterraments en calç viva dels segles V-II a.n.e. realitzats a l’interior de les coves artificials. La seva presència en contextos domèstic i rituals és residual.
Aquest objectes poden aparèixer agrupats entorn a un difunt, els que ens suggereix que aquestes agrupacions de denes formarien collars o braceroles, o bé poden aparèixer de manera individual entorn a un difunt o dispersos per tota la sala. La presència d’un sol gra associat a un individu ha fet pensar en que aquests objectes podrien haver estat emprats, també, com amulets, que tenen un caràcter d’unicitat. La dispersió de les denes a l’interior de la cambra funerària de les coves artificials havia estat interpretada com un ritual en qual aquest objectes eren espargits intencionadament per tot l’interior de la cova. Estudis posteriors suggereixen que aquesta dispersió es deu a alteracions dels propis rituals d’enterrament, la calç crema els cossos i els objectes desfent els collar i els cossos, i la posterior remoció de les restes per poder enterrar més difunts acaba d’aspergir-los per la cambra funerària.
Entre els segles III i II a.n.e, molts dels pobladors de l’illa van formar part dels exèrcits púnics com a mercenaris, els foners, i van entrar en contacte amb noves idees i rituals religiosos que van assimilar a les seves divinitats i costums religiosos. Les denes de pasta de vidre podrien ser una d’aquests assimilacions.
Autor fitxa: Octavio Pons Machado
Bibliografia:
HERNÁNDEZ GASCH, Jordi; 1998: Son Real. Necrópolis talayótica de la edad del hierro. Estudio arqueológico y anàlisis social. Arqueomediterrània 3(II)/1998. UB.
NICOLÁS MASCARÓ, J.C. de; 2014:”Amuletos, colgantes y cuentas de pasta vítrea de collares púnicos en Menorca” in IN AMICITIA, Miscel·lània d’Estudis en Homenatge a Jordi H. Fernández. Treballs del Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera nº72 pag 205-219