Procedència: Poblat de Torre d’en Galmés (Alaior).
Matèria: Plom
Mides: 56 x 32 mm
Cultura: Medieval islàmica, període Almohade.
Nº inventari: TG10/62
Datació: 598-686 de l’Hègira (1202-1287)
Nº inventari: TG10/62
Descripció:
Aquesta plaqueta de plom amb epigrafia va ser trobada l’any 2010 al poblat de Torre d’en Galmés, a les excavacions realitzades per la Boston University a l’àmbit 8 del sector nord de l’edifici 2. Es tracta d’una habitació rectangular que ha estat interpretada com la cuina d’una casa medieval islàmica, que va ser abandonada sobtadament degut a un fet violent. Els investigadors de la Boston University en proposen el següent:
“El hallazgo de la cocina intacta con todas las cosas en su sitio –ollas, platos, jarras y hasta las cenizas del hogar- ha hecho pensar al equipo de arqueólogos que debió abandonarse en enero de 1287, cuando las tropas almogávares de Alfonso III, siguiendo las órdenes de conquista del rey, apresaron a gran parte de la población. La familia debió ser sorprendida y seguramente intento huir. No sabemos exactamente que pasó, pero lo que si es cierto es que no regresaron a la casa y dejaron todo lo que había dentro en su lurgar original. Es posible que alguien volviera a la cocina poco tiempo después de la conquista, ya que algunos cacharros aparecieron revueltos con piedras por encima que parecían romperlos.”
L’amulet o hirz és un objecte màgic i religiós a l’hora, que protegeix al qui el porta de les males influències. Màgic, per una banda, doncs serveix per allunyar les forces malignes i el mal d’ull, però també, religiós, ja que l’epigrafia que solen presentar correspon a cites alcoràniques. Aquest objectes es porten penjats al coll, dins una bosseta,o cosits a la roba. Apareixen tant a l’àmbit domèstic com a les necròpolis, acompanyant els difunts.
Aquestes làmines de plom solen aparèixer doblegades sobre si mateixes en tres parts. Aquest fet fa pensar que al seu interior hi hauria un paper o pergamí amb una oració o formula propiciatòria.
Segons Bernat Moll, que ha estudiat la nostra plaqueta, porta escrita en set línies la sura CXII “La fe pura” (surat al-ijlas) que diu el següent:
Digués
Ell és
Deu únic
Deu etern
No ha engendrat
Ni ha estat engendrat
No té igual
El període almohade, que a Menorca es situa entre els anys 1202 i 1287, és un moment d’una forta religiositat que determina una nova islamització, que afecta a totes les capes socials. A nivell de cultura popular, es manifesta amb la proliferació d’aquest amulets o hirz, que són l’equivalent a les medalles religioses cristianes.
Autors fitxa: Bernat Moll Mercadal i Octavio Pons Machado
Bibliografia:
MOLL MERCADAL, Bernat; 1997: Amulets islàmics i altres objectes d’ús personal amb simbologia màgica religiosa. Maó, Institut Menorquí d’Estudis, Meloussa 4, Revista de la Secció d’Història i Arqueologia.
PÉREZ-JUEZ, Amalia; 2012: La exposición monogràfica “Manurqa”. Proyecto didáctico de Boston University sobre la excavación de una estructura andalusí en Torre d’en Galmés. IV Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears (Eivissa, 1 i 2 d’octubre, 2010).