Definició: Conjunt d'objectes que foren dipositats de forma conjunta en un amagatall excavat al terra de la cambra 5 de la cova des Càrritx i coberts després per una llosa de fang compactat de la mateixa cova. Es creu que la finalitat d'aquesta acció fou la de preservar les creences del petit grup familiar que s'enterrava a la cova des Càrritx i que es relacionaven amb aquest conjunt d'objectes. Unes creences i rituals vinculats a la mort i que tenien els cabells de l'individu com a protagonista.
El conjunt de la sala 5 està format per 28 objectes: 6 tubs de fusta reomplerts amb cabells humans amb les seves respectives bases i taps, 4 tubs de banya de bòvid reomplerts amb cabells humans amb les seves respectives bases i taps, 4 espàtules de fusta, 4 bastons de fusta, 1 vareta de fusta amb senyals d'abrasió, 3 vasos de fusta, 1 pinta de fusta, 2 vasos de ceràmica, 1 fulla de bronze, 1 pectoral de bronze amb tres varetes i un fragment de vareta de bronze.
Procedència: Cova des Càrritx, cova natural d'origen càrstic situada al barranc d'Algendar, a uns 30 m per sobre del llit.
Matèria: Conjunt format per diferents objectes, alguns sobre fusta, altres sobre os i banya d'animal i altres fabricats en bronze.
Cultura: Talaiòtica
Datació: El dipòsit data de 1100-800 a. n. e.
Lloc de dipòsit: Els materials estan dipositats, emmagatzemats i custodiats al Museu Municipal de Ciutadella, Bastió de sa Font.
El dipòsit de la sala 5 va ser localitzat de manera fortuïta per Pere Arnau i Josep Márquez, espeleòlegs i descobridors de la cova, quan hi realitzaven el primer recorregut, el febrer del 1995. El dipòsit està considerat una de les troballes més importants que es varen fer a la cova des Càrritx per dues raons: per una banda, pel fet de trobar el dipòsit segellat i intacte i, per l'altra, per la naturalesa de bona part dels objectes que es trobaren a l'interior.
La sala 5 es configura com un petit espai d'accés difícil i ubicació desplaçada respecte al traçat principal de la cova. A l'interior sols s'hi recuperà aquest conjunt d'objectes i per això els investigadors creuen que l'espai no va ser mai ocupat, sinó que només es va utilitzar per amagar aquest conjunt d'objectes dins una fossa de planta oval excavada a una colada argilosa.
La disposició de les peces, la manca de sediment entre elles i la seva escassa desarticulació indiquen que el conjunt va ser dipositat simultàniament. Una anàlisi acurada de la disposició dels objectes va mostrar que els tubs de fusta i banya farcits de cabells s'ubicaven al centre, mentre que els altres artefactes ocupaven posicions perifèriques al seu voltant.
Els objectes recuperats a l'interior de la sala 5 ens parlen d'unes complexes pràctiques rituals vinculades als cabells dels individus inhumats a l'interior de la sala 1. La importància d'aquestes pràctiques ve donada en primer lloc per l'elaborada fabricació dels objectes de fusta utilitzats i per la troballa d'elements semblants en múltiples contextos funeraris de Menorca entre 1050 i 800 a. de la n. e. (coves naturals, navetes i hipogeus) que ens parlen de rituals comuns.
A través dels artefactes recuperats a la fossa sembla que el tractament dels cabells de l'individu (tenyit o ungit i pentinat) es realitzava sobre l'enllosat de la sala 1. Seguidament es tallaven alguns flocs de cabell, que es col·locaven a l'interior de vasos ceràmics, per després finalment ser dipositats dins els contenidors cilíndrics de fusta o banya. Una volta finalitzades aquestes accions els contenidors es deixaven a la sala 1 a prop de la persona inhumada. El fet de localitzar un nombre inferior de tubs respecte al nombre d'individus inhumats pel període corresponent entre 1100-800 a. de la n. e. i el fet d'associar una vinculació directa entre un tub-una persona ha fet plantejar als investigadors la hipòtesi que sols es practicaria aquest ritual a determinades persones mortes.
L'ocultació del dipòsit va tenir lloc vers el 800 a. de la n. e., un moment de transformacions de les estructures socials i de crisi en les societats baleàriques, que es traduïren en la formació de noves comunitats entorn dels talaiots. Va ser en aquest context de canvis que el grup familiar vinculat as Càrritx va decidir assegurar el record de l'espai funerari utilitzat traslladant els objectes rituals més significatius cap a un lloc amagat, a les entranyes de la terra. Els materials triats no foren els aixovars de metall, sinó els cabells dels avantpassats i tot l'utillatge relacionat amb la seva manipulació ritual. Per tant les raons que provocaren l'ocultació del dipòsit foren de tipus ideològic. Així, la recollida de tots aquests elements necessaris per dur a terme el ritual vinculat als cabells s'amagà amb l'esperança de poder reprendre els rituals i restablir l'ordre social anterior.
Descripció:
Els tubs plens de cabells: Es tracta de contenidors tubulars fets sobre banya de bòvid o fusta, de perfil lleugerament troncocònic, que contenien cabells. Aquests contenidors disposaven d'una base que s'encaixava al tub a partir d'un nombre variable de reblades de diferent gruix fabricades amb palets de fusta o mitjançant reblons. Per la part superior el contenidor es tancava a partir d'un tap que disposava d'un ressalt que permetia l'encaix al tub. Aquestes tapadores de tendència circular podien estar fabricades sobre os pla d'animal o sobre fusta i apareixen decorades a partir de cercles concèntrics. Aquesta decoració es realitzava amb un compàs o un instrument similar de metall. La subjecció definitiva s'aconseguia amb l'ajuda d'uns cordills que passaven a través de les perforacions fetes en punts oposats de la superfície dels taps i a la part superior dels tubs, on se situaven dues perforacions verticals.
Els tubs contenien cabells tallats en flocs de fins a 13 cm de longitud. L'anàlisi d'aquests cabells ha indicat que estaven tenyits d'un color vermellós que s'aconseguia a partir de substàncies vegetals com el lledoner, la centinòdia, la ginesta, l'herba mora i, sobretot, la 'rosa brava', que foren identificades a la sala 1 de la cova. Els cabells eren tallats just després de morir. Es deixaven a prop dels difunts pel valor simbòlic que atorgaven com a element distintiu de cada persona.
Pel desgast que presenten les tapadores sembla que foren reutilitzats més d'una vegada.
El vas troncocònic i l'espàtula de fusta: Vas fabricat sobre fusta de boix de perfil troncocònic que presenta una petita nansa davall la vora que podria identificar-se també com un element de suspensió per les petites dimensions que té i la perforació que presenta.
Destaca per la laboriosa elaboració, que no té paral·lels a altres regions europees contemporànies. Així, la dificultat resideix en el fet que en aquest cas la medul·la de l'arbre en travessa les parets, fet que en complica la talla i posterior assecat. Aquest tipus de tallat que implica la utilització de l'eix central del tronc es relaciona amb la petita dimensió del boix, que hauria obligat els artesans a desenvolupar una tècnica de tallat i transformació més precisa.
El buidatge interior del vas es realitzava a partir de ganivets i cisells de metall. La superfície va ser regularitzada polint-la mitjançant la utilització de pedres de tipus abrasiu.
El vas presenta també empremtes de desgast més o menys intenses, com són petites osques i zones especialment polides i brillants conseqüència d'una manipulació continuada.
El vas va aparèixer buit, cosa que fa pensar als investigadors que podria haver contingut algun tipus de substància o líquid que no va deixar cap tipus de residu. Ara bé, la funció d'aquest objecte ve donada per l'associació a una espàtula de fusta de bruc que va aparèixer al seu interior fabricada a partir de fulles esmolades de bronze i un polit posterior a partir d'un material abrasiu.
La lectura d'aquests dos elements planteja la possibilitat que aquests instruments participessin en la preparació de les substàncies destinades a tenyir o a ungir els cabells dels difunts, pas previ al tallat i introducció dels flocs de cabell dins els tubs de banya o fusta que trobam també al dipòsit.
La pinta: Es tracta d'un dels objectes més emblemàtics del dipòsit. L'objecte està fabricat sobre fusta de boix i la forma evoca una ratapinyada amb les ales desplegades. Aquesta morfologia la converteix en un objecte únic, tant en el context de les Balears com en contextos europeus.
La pinta, d'una alçària de 74 mm i una amplària de 79 mm, es presenta com un dels exemplars més grans documentats dins la prehistòria europea. Pel que fa a l'elaboració, s'utilitzaren fulles de bronze i les pues foren tallades a partir de la capacitat abrasiva d'un cordill humit cobert d'arena mitjançant un hàbil i continuat moviment de fricció.
Quant a l'ús, podria associar-se, junt amb les espàtules i els recipients de fusta, a la manipulació i composició dels cabells en el marc de les cerimònies funeràries realitzades a l'interior de la sala 1 de la cova. També cal apuntar que en el pla simbòlic la figura de la ratapinyada evoca el món subterrani i la foscor.
Autora fitxa: Majo León